La noción de infraestructura verde se ha consolidado en los últimos años como una potente herramienta conceptual y metodológica para la mejora ambiental en ámbitos urbanos y metropolitanos. Dos de sus principios esenciales son, de un lado, la interconexión física y funcional de los espacios verdes y zonas naturales presentes en el territorio, y de otro, el fomento de los servicios ecosistémicos en el entorno urbano y periurbano. Ambos objetivos suponen una nueva perspectiva para la planificación de las grandes aglomeraciones urbanas, e invitan a repensar nuestra forma de entender y ordenar el espacio libre metropolitano. El presente trabajo se propone aportar elementos de reflexión sobre esta cuestión, tomando como base el análisis de la provisión de servicios ecosistémicos y la cartografía de la multifuncionalidad ambiental en el área metropolitana de Sevilla. El cálculo de un conjunto de indicadores para servicios de regulación, provisión, culturales y vinculados a la preservación de la biodiversidad, junto con la estimación de un índice sintético de multifuncionalidad para el espacio libre, permitirán valorar las potencialidades y limitaciones que ofrece el concepto de infraestructura verde para su aplicación a escala metropolitana.
La noció d'infraestructura verda s'ha consolidat en els últims anys com una potent eina conceptual i metodològica per a la millora ambiental en àmbits urbans i metropolitans. Dos dels seus principis essencials són, d'una banda, la interconnexió física i funcional dels espais verds i zones naturals presents en el territori, i de l'altra, el foment dels serveis ecosistèmics en l'entorn urbà i periurbà. Tots dos objectius suposen una nova perspectiva per a la planificació de les grans aglomeracions urbanes, i inviten a repensar la nostra manera d'entendre i ordenar l'espai lliure metropolità. El present treball es proposa aportar elements de reflexió sobre aquesta qüestió, prenent com a base l'anàlisi de la provisió dels serveis ecosistèmics i la cartografia de la multi-funcionalitat ambiental a l'àrea metropolitana de Sevilla. El càlcul d'un conjunt d'indicadors per als serveis de regulació, provisió, culturals i vinculats a la preservació de la biodiversitat, juntament amb l'estimació d'un índex sintètic de multi-funcionalitat per a l'espai lliure, permetran valorar les potencialitats i limitacions que ofereix el concepte de infraestructura verda per a la seva aplicació a escala metropolitana.
The notion of green infrastructure has been consolidated in recent years as a powerful conceptual and methodological tool for environmental improvement in urban and metropolitan areas. Two of its basic principles are, on the one hand, the physical and functional interconnection of green spaces and natural areas present in the territory, and on the other, the promotion of ecosystem services in the urban and peri-urban environment. Both objectives represent a new perspective for the planning of large urban agglomerations and invite us to rethink our way of understanding and planning the metropolitan open space. This paper aims to provide some elements for reflection on this subject, based on the analysis of the provision of ecosystem services and the mapping of environmental multifunctionality in the Seville metropolitan area. The calculation of a set of indicators for regulation, provision, cultural and nature conservation-related services, together with the estimation of a synthetic multifunctionality index for the metropolitan open space, will allow us to assess the potential and limitations of the green infrastructure concept regarding its application at a metropolitan scale.
