Viviendas ubicadas en áreas de riesgo de incendios forestales de interfaz. Un análisis territorial y normativo desde Chile
View/Open
Cita com:
hdl:2117/348541
Document typeArticle
Defense date2021-06
PublisherCentre de Politica de Sol i Valoracions, CPSV / Universitat Politècnica de Catalunya, UPC
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Abstract
Dada la frecuencia e intensidad de los eventos climáticos, es esencial conectar los instrumentos de planificación y gestión de riesgo territorial con exigencias a construcciones ubicadas en zonas de riesgos. Si se inspeccionan preventivamente edificaciones de áreas rurales y periurbanas con bajas especificaciones técnicas de seguridad contra incendios de interfaz forestal, es posible planificar medidas preventivas con la debida antelación, bajo estándares legalmente aplicables. La experiencia internacional señala que las viviendas pueden ser más seguras, por ejemplo, estableciendo áreas de protección (30-60 metros) y actuando sobre la densidad y distanciamiento de la vegetación combustible. En este sentido, este estudio aborda la protección considerando la relación del entorno inmediato con las características de la edificación bajo amenaza. Para este propósito se revisan las regulaciones chilenas, estadounidenses, europeas y australianas con respecto a la garantía de rendimiento frente a incendios de edificios y su entorno inmediato, extrayendo estándares de calidad y recomendaciones, considerando las necesidades y regulaciones “casa hacia adentro” y “casa hacia afuera”. Medidas de seguridad específicas como resistencia al fuego de elementos estructurales y no estructurales, materialidad incombustible, no inflamabilidad, no toxicidad y opacidad de humos; aumento de masividad y cobertura con elementos incombustibles; limitaciones de uso de materiales plásticos y otros que aporten carga combustible, son aspectos de protección pasiva a ser incluidos en evaluación preventiva de edificaciones que conduzcan a recomendaciones y mejoras para disminuir la vulnerabilidad. Donada la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics, és essencial connectar els instruments de planificació i gestió de risc territorial amb exigències a construccions ubicades en zones de riscos. Si s'inspeccionen preventivament edificacions d'àrees rurals i periurbanes amb baixes especificacions tècniques de seguretat contra incendis d'interfície forestal, és possible planificar mesures preventives amb la deguda antelació, sota estàndards legalment aplicables. L'experiència internacional assenyala que els habitatges poden ser més segures, per exemple, establint àrees de protecció (30-60 metres) i actuant sobre la densitat i distanciament de la vegetació combustible. En aquest sentit, aquest estudi aborda la protecció considerant la relació de l'entorn immediat amb les característiques de l'edificació sota amenaça. Per a aquest propòsit es revisen les regulacions xilenes, nord-americans, europees i australianes pel que fa a la garantia de rendiment enfront d'incendis d'edificis i el seu entorn immediat, extraient estàndards de qualitat i recomanacions, considerant les necessitats i regulacions "casa cap a dins" i "casa cap a fora". Mesures de seguretat específiques com resistència a el foc d'elements estructurals i no estructurals, materialitat incombustible, no inflamabilitat, no toxicitat i opacitat de fums; augment de massivitat i cobertura amb elements incombustibles; limitacions d'ús de materials plàstics i d'altres que aportin càrrega combustible, són aspectes de protecció passiva a ser inclosos en avaluació preventiva d'edificacions que condueixin a recomanacions i millores per disminuir la vulnerabilitat. Given the frequency and intensity of climatic events, it is essential to connect the territorial risk planning and management instruments with requirements to buildings located in risk areas. If buildings in rural and peri-urban areas with low technical specifications at wildland urban interface, fire safety are pre-emptively inspected, it is possible to plan preventive measures, under legally applicable standards. International experience indicates that houses can be safer, for example, establishing protection areas (30-60 meters) and acting on the density and spacing of combustible vegetation. In this sense, this study addresses protection considering the relationship of the immediate environment with the characteristics of the building under threat. For this purpose, the Chilean, American, European and Australian regulations are reviewed with respect to the guarantee of fire performance of buildings and their immediate environment, extracting quality standards and recommendations, considering the needs and regulations house in and house out. . Specific security measures such as fire resistance of structural and non-structural elements, non-combustible material, non-flammability, non-toxicity and opacity of fumes; increased massiveness and coverage with non-combustible elements; limitations of use of plastic materials and others that provide fuel load are passive protection aspects to be included in evaluation.
CitationGaray Moena, R.; Castillo Soto, M.E.; Tapia Zarricueta, R. Viviendas ubicadas en áreas de riesgo de incendios forestales de interfaz: un análisis territorial y normativo desde Chile. A: "ACE: Architecture, City and Environment", Juny 2021, vol. 16, núm. 46, 9523 Garay Moena, R. et al. (2021). Viviendas ubicadas en áreas de riesgo de incendios forestales de interfaz. Un análisis territorial y normativo desde Chile. ACE: Architecture, City and Environment, 16(46), 9523. DOI:http://dx.doi.org/10.5821/ace.16.46.9523
DLB.43924-2006
ISSN1886-4805
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
9523-13197-1-PB.pdf | 985,0Kb | View/Open |