Claves operativas para la gestión del paisaje desde el reconocimiento patrimonial del territorio

Abstract

El paisaje, expresión sensible de la pluralidad de nuestros territorios, se opone a una gestión uniforme y estandarizada de los mismos. En las últimas décadas se ha consolidado como un vector estratégico para la construcción de una renovada ciencia del territorio orientada al mantenimiento y la puesta en valor de su carácter y sus valores propios. El objetivo de este texto es enfatizar el papel central que el patrimonio juega en este complejo cambio de paradigma y aportar claves metodológicas para su incorporación efectiva en la gestión del paisaje desde un enfoque proyectual. Para ello, se propone un posible protocolo estratégico para la implementación del patrimonio en un proyecto de paisaje basado en el análisis concatenado de tres experiencias internacionales que se aproximan al territorio buscando producir interacciones eficaces entre patrimonio y paisaje: los parques patrimoniales, la biografía del paisaje y la planificación paisajística regional en Italia. La interpretación del paisaje como estrategia narrativa y como una estructura relacional de valores patrimoniales se sugiere como una línea de trabajo pertinente para la transferencia práctica del patrimonio en una acción sobre el territorio argumentada desde el paisaje.

El paisatge, expressió sensible de la pluralitat dels nostres territoris, s'oposa a una gestió uniforme i estandarditzada dels mateixos. En les últimes dècades s'ha consolidat com un vector estratègic per a la construcció d'una renovada ciència del territori orientada al manteniment i la posada en valor del seu caràcter i els seus valors propis. L'objectiu d'aquest text és emfatitzar el paper central que el patrimoni juga en aquest complex canvi de paradigma i aportar claus metodològiques per a la seva incorporació efectiva en la gestió del paisatge des d'un enfocament projectual. Per a això, es proposa un possible protocol estratègic per a la implementació del patrimoni en un projecte de paisatge basat en l'anàlisi concatenat de tres experiències internacionals que s'aproximen a territori buscant produir interaccions eficaces entre patrimoni i paisatge: els parcs patrimonials, la biografia del paisatge i la planificació paisatgística regional a Itàlia. La interpretació del paisatge com a estratègia narrativa i com una estructura relacional de valors patrimonials es suggereix com una línia de treball pertinent per a la transferència pràctica de el patrimoni en una acció sobre el territori argumentada des del paisatge.

The landscape, a sensitive expression of the plurality of our territories, is opposed to a uniform and standardized management of them. In the last decades it has established itself as a strategic vector for the construction of a renewed science of the territory oriented to the maintenance and enhancement of its character and its own values. The objective of this text is to emphasize the central role that heritage plays in this complex paradigm shift and to provide methodological keys for its effective incorporation in landscape management from a project-based approach. In this regard, a possible strategic protocol is proposed for the implementation of heritage in a landscape project based on the concatenated analysis of three international experiences that approach the territory seeking to produce effective interactions between heritage and landscape: the heritage parks, the landscape biography and the regional landscape planning in Italy. The interpretation of the landscape as a narrative strategy and as a relational structure of heritage values is suggested as a pertinent line of work for the practical transfer of heritage in an action on the territory argued from the landscape.