Caracterización de lípidos en el proceso de desengrase en pieles ovinas

Abstract

Debido al gran momento por el que pasa la industria peletera, unido a la gran tradición de algunas empresas, España se ha situado entre los principales países con una tradición peletera más competitivos. La amplia tradición existente en el tratamiento de la piel se ve reflejado en un alto grado de conocimiento y especialización de las empresas del sector, aun así, la industria curtidora actual es una industria poco evolucionada, en el sentido en que muchas de las operaciones aun se realizan de forma manual actualmente, y teniendo en cuenta las fuertes exigencias del mercado internacional, en cuanto a calidad de productos, precios y condiciones ambientales, se han generan nuevos desafíos de sostenibilidad para este tipo de empresas, lo que obliga a que se especialicen para obtener procesos altamente optimizados, con un elevado aprovechamiento de materias primas y una mínima o nula emisión de residuos al medio ambiente. Cabe destacar tambien el papel ecológico de las adoberías, ya que recuperan un producto que en ausencia de la industria del cuero tendría que ser eliminado, y esto conlleva una gran similitud con el papel que llevan a cabo las indústrias del reciclaje, que unido a una alta formación, utilización de maquinaria moderna y productos químicos auxiliares, así como una protección medioambiental avanzada y responsabilidad social, representan una parte fundamental de las estrategias de las empresas del curtido en la línea del desarrollo sostenible, donde cada vez más, la piel es considerada un valioso material de origen renovable que se produce a través de procesos cada vez más limpios, en los que se consume cada vez menos energía, menos agua y menos productos químicos que en el pasado, alcanzando excelentes niveles de reutilización y reciclaje de los residuos producidos. Aun teniendo en cuenta todas estas consideraciones, es imprescindible el uso de productos químicos en algunas partes del proceso, por lo tanto, es necesario llevar a cabo un procedimiento de purificación antes de la eliminación de los residuos. En este trabajo se lleva a cabo un analisis del contenido del disolvente (lactato de etilo) utilizado en el proceso de desengrase de la piel. El disolvente comercial analizado contiene un 93,8% de lactato de etilo. Cuando se ha finalizado el desengrase, su valor desciende hasta un 85,7%. Finalmente este disolvente se destila para ser reutilizado, donde se llega a conseguir un 93,1% de lactato de etilo para su posterior reintroducción al inicio del desengrase.

Degut al gran moment en el que es troba la indústria pelletera, juntament amb la gran tradició d’algunes empreses, Espanya s’ha situat entre els països més competitius pel que fa a la tradició pelletera. L’amplia tradició en el tractament de la pell, es veu reflexat en un alt grau de coneixement i especialització de les empreses del sector, tot i així, la indústria curtidora actual és una indústria poc evolucionada, ja que actualment moltes de les operacions encara es realitzen manualment. Si tenim en compte les fortes exigències del mercat internacional, pel que fa a la qualitat dels productes, preus i condicions ambientals, s’han generat nous reptes de sostenibilitat per a aquests tipus d’empreses, fet que les obliga a una major especialització per tal d’obtenir processos altament optimitzats, amb un alt aprofitament de les matèries primeres, així com una mínima o nul·la emissió de residus al medi ambient. És important també assenyalar el paper ecològic de les adoberies, ja que recuperen un producte que si no fos per aquestes empreses hauria de ser eliminat. Aquest fet comporta una gran semblança amb la tasca realitzada per les indústries del reciclatge, que juntament amb una alta formació del personal, la utilització de maquinària moderna i els productes químics auxiliars, així com una protecció mediambiental avançada i responsabilitat social, representen una part fonamental de les estratègies de les empreses del curtit en la línia del desenvolupament sostenible, on cada vegada més, la pell és considerada com un material valuós d’origen renovable que es produeix a través de processos cada cop més nets, on es consumeix cada vegada menys energia, menys aigua i menys productes químics que en el passat, assolint així uns exel·lents nivells de reutilització i reciclatge dels residus produïts. Tot i tenint en compte totes aquestes consideracions, és imprescindible la utilització de productes químics en algunes parts del procés, per tant, és necessari dur a terme un procediment de purificació abans d’eliminar els residus. En aquest treball es du a termr una anàlisi del contingut de dissolvent (lactat d’etil) utilitzat en el procés de desengreix de la pell. El dissolvent comercial analitzat conté un 93,8 % de lactat d’etil. Quan s’ha finalitzat el desengreix, el seu valor disminueix fins un 85,7 %. Finalment, aquest dissolvent es destil·la per a ser reutilitzat, on s’arriba a aconseguir fins un 93,1 % de lactat d’etil per a la seva posterior reintroducció a l’inici del desgreixatge.

Due to leather industry’s great momentum and to some of its companies’ long established tradition, Spain has earned itself a place amongst the most competitive leather producing countries. The long tradition in treating skins and hides is reflected on the sector’s high level of knowledge and specialization. However, today’s tanning industries are still lagging behind in technological adoption and a great deal of the manufacturing production process is carried out manually. Taking into account the highly demanding international market in terms of product quality, prices and environmental conditions, leather products companies face new challenges concerning sustainability. As a consequence they have gone through a deep specialization path in order to obtain highly optimized processes that entail a very efficient use of raw materials and a minimum or non-existent release of hazardous waste to the environment. Let us also underline the environmentally friendly role of tanneries, since they recover a product that in the absence of the leather industry should be disposed of. This bears close similarities with the role fulfilled by recycling industries: a highly skilled labor force; use of modern machinery and chemical auxiliary products; as well as a highly advanced environmental protection and social responsibility. All these features represent a fundamental part of the strategies followed by tanning companies as far as sustainable development is concerned. In this sense, leather is increasingly considered a valuable and renewable material produced through cleaner processes; that consume less water, energy and chemical materials than in the past; and that have attained outstanding waste reuse and recycling levels. Even taking into account all these considerations, the usage of chemical products becomes indispensable in some parts of the process. In this work an analysis of the content of the solvent (ethyl lactate) used in the degreasing process of the skin is carried out. The analyzed commercial solvent contains 93.8% ethyl lactate. When the degreasing is completed, its value decreases to 85.7%. Finally, this solvent is distilled to be reused, where 93.1% ethyl lactate is achieved for subsequent reintroduction at the beginning of degreasing.