Memorials: estratègies sensorials i simbòliques en l'arquitectura funerària de passats violents

Abstract

Els memorials tracten de donar sentit i comprensió als fets tràgics i violents del passat. Aquest treball analitza els memorials com a construccions funeràries de memòria pública. En ell, s’estudien les diferents estratègies simbòliques i metafòriques que creen exercicis mnemònics per commemorar aquests fets.

Es defineix quina ha estat l’evolució de la representació de la mort i els seus simbolismes al llarg de la història de la humanitat, i com aquests s’han vist afectats per la visió de la mort de la societat actual, així com pels passats violents que va comportar el s. XX.

S’estudia quins són els punts claus que s’utilitzen en l’arquitectura de memòria pública, com museus, monuments o memorials, i s’aclareixen les característiques que diferencien aquestes últimes construccions de la resta.

Finalment, s’analitzen cinc casos d’estudi per extreure les principals estratègies actuals que s’utilitzen en memorials per acabar fent una extrapolació d’aquestes en el marc global.

Memorials try to give meaning and understanding to the tragic and violent events of the past. This work analyzes memorials as funerary constructions of public memory. It studies the different symbolic and metaphorical strategies that create mnemonic exercises to commemorate these events.

It defines what has been the evolution of the representation of death and its symbolism throughout human history, and how these have been affected by the vision of death in today’s society, as well as in the past. violent that led to the s. XX.

It examines the key points used in public memory architecture, such as museums, monuments or memorials, and clarifies the characteristics that differentiate these last constructions from the rest.

Finally, five case studies are analyzed to extract the main current strategies used in memorials to end up extrapolating them.