Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorArranz, Félix
dc.contributorRedondo Domínguez, Ernesto
dc.contributorPizza de Nanno, Antonio
dc.contributorRamon Graells, Antoni
dc.contributor.authorCasas Medina, Àlex
dc.coverage.spatialeast=2.1734035; north=41.3850639; name=Carrer de la Canuda, 47, 08002 Barcelona, Espanya
dc.date.accessioned2021-04-07T12:27:52Z
dc.date.available2021-04-07T12:27:52Z
dc.date.issued2021-02-22
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/343206
dc.description.abstractProp de vint-i-cinc anys han passat des de que Koolhaas va fer al·lusió a Barcelona en "La ciutat genèrica", un article secret l'any 1996 que crearia debats per anys. On han quedat aquests debats? Endinsar-se en la ment d'un dels arquitectes més emblemàtics és quelcom que hauríem de fer més sovint, no tan sols per redescobrir sentiments i sensacions alienes, també per apropiar-nos durant uns instants de la seva intel·ligència, bogeria, joia o idees. No és només compartir aquestes sensacions o experiències, és també comprendre-les, per molt distants que siguin de les nostres. L'arquitectura no és tan sols un art tangible, neix de la imaginació, de la ment, del pensament. Si la ment és la que crea, s'ha d'alimentar. Les ciutats han crescut més que mai i no posarem el mateix esforç en recordar-les.... Potser les ciutats aspiren a l'oblit, potser hauríem de posar-hi remei. ¿Que és Barcelona? ¿Es Barcelona Genèrica? ¿És la Ciutat sense identitat un futur pròxim? ¿Quines alternatives tenim? ¿Qui ha de pensar la ciutat?
dc.description.abstractHan pasado cerca de veinticinco años desde que Koolhaas hizo alusión a Barcelona en “la ciudad genérica”, un artículo escrito en 1996 que crearía debate durante años ¿Pero dónde han quedado esos debates? Meterse en la piel de uno de los arquitectos contemporáneos más emblemáticos es algo que deberíamos hacer más a menudo, no solo por redescubrir sentimientos y sensaciones ajenas, sino para apropiarnos durante unos instantes de su inteligencia, locura, alegría o ideas. No es solo compartir esas sensaciones o experiencias es también comprenderlas, por muy distantes que sean a las nuestras. La arquitectura no solo es un arte tangible, nace de la imaginación, de la mente, del análisis y del pensamiento. Si la mente es la que crea, hay que alimentarla. Las ciudades han crecido más que nunca y no habrá el mismo empeño en recordarlas… Tal vez las ciudades aspirén al olvido, tal vez debamos remediarlo ¿Cuál es el ser de Barcelona? ¿Es Barcelona genérica? ¿Es la ciudad sin identidad un futuro próximo? ¿Qué alternativas existen? ¿Quién debe pensar las ciudades?
dc.language.isospa
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectes
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Teoria de l'urbanisme
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials
dc.subject.lcshCities and towns -- Spain -- Barcelona
dc.subject.lcshGlobalization -- Spain -- Barcelona
dc.subject.lcshKoolhaas, Rem -- Criticism and interpretation
dc.subject.otherCiutat Genérica
dc.subject.otherIdentitat
dc.subject.otherBarcelona
dc.subject.otherKoolhaas
dc.titleComo si fueran mis ojos: visión de la ciudad metropolitana de Barcelona por alusión de Rem Koolhaas
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacCiutats -- Catalunya -- Barcelona
dc.subject.lemacGlobalització -- Catalunya -- Barcelona
dc.subject.lemacKoolhaas, Rem -- Crítica i interpretació
dc.subject.lemackoo
dc.identifier.slugPRISMA-148895
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2021-03-02T11:25:01Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
dc.audience.degreeGRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple