dc.contributor | Arranz, Félix |
dc.contributor | Redondo Domínguez, Ernesto |
dc.contributor | Pizza de Nanno, Antonio |
dc.contributor | Ramon Graells, Antoni |
dc.contributor.author | Casas Medina, Àlex |
dc.coverage.spatial | east=2.1734035; north=41.3850639; name=Carrer de la Canuda, 47, 08002 Barcelona, Espanya |
dc.date.accessioned | 2021-04-07T12:27:52Z |
dc.date.available | 2021-04-07T12:27:52Z |
dc.date.issued | 2021-02-22 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2117/343206 |
dc.description.abstract | Prop de vint-i-cinc anys han passat des de que Koolhaas va fer al·lusió a Barcelona en "La ciutat genèrica", un article secret l'any 1996 que crearia debats per anys. On han quedat aquests debats?
Endinsar-se en la ment d'un dels arquitectes més emblemàtics és quelcom que hauríem de fer més sovint, no tan sols per redescobrir sentiments i sensacions alienes, també per apropiar-nos durant uns instants de la seva intel·ligència, bogeria, joia o idees. No és només compartir aquestes sensacions o experiències, és també comprendre-les, per molt distants que siguin de les nostres. L'arquitectura no és tan sols un art tangible, neix de la imaginació, de la ment, del pensament. Si la ment és la que crea, s'ha d'alimentar.
Les ciutats han crescut més que mai i no posarem el mateix esforç en recordar-les.... Potser les ciutats aspiren a l'oblit, potser hauríem de posar-hi remei. ¿Que és Barcelona? ¿Es Barcelona Genèrica? ¿És la Ciutat sense identitat un futur pròxim? ¿Quines alternatives tenim? ¿Qui ha de pensar la ciutat? |
dc.description.abstract | Han pasado cerca de veinticinco años desde que Koolhaas hizo alusión a Barcelona en “la ciudad genérica”, un artículo escrito en 1996 que crearía debate durante años ¿Pero dónde han quedado esos debates?
Meterse en la piel de uno de los arquitectos contemporáneos más emblemáticos es algo que deberíamos hacer más a menudo, no solo por redescubrir sentimientos y sensaciones ajenas, sino para apropiarnos durante unos instantes de su inteligencia, locura, alegría o ideas. No es solo compartir esas sensaciones o experiencias es también comprenderlas, por muy distantes que sean a las nuestras. La arquitectura no solo es un arte tangible, nace de la imaginación, de la mente, del análisis y del pensamiento. Si la mente es la que crea, hay que alimentarla.
Las ciudades han crecido más que nunca y no habrá el mismo empeño en recordarlas… Tal vez las ciudades aspirén al olvido, tal vez debamos remediarlo ¿Cuál es el ser de Barcelona? ¿Es Barcelona genérica? ¿Es la ciudad sin identidad un futuro próximo? ¿Qué alternativas existen? ¿Quién debe pensar las ciudades? |
dc.language.iso | spa |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | Attribution 3.0 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectes |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Teoria de l'urbanisme |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials |
dc.subject.lcsh | Cities and towns -- Spain -- Barcelona |
dc.subject.lcsh | Globalization -- Spain -- Barcelona |
dc.subject.lcsh | Koolhaas, Rem -- Criticism and interpretation |
dc.subject.other | Ciutat Genérica |
dc.subject.other | Identitat |
dc.subject.other | Barcelona |
dc.subject.other | Koolhaas |
dc.title | Como si fueran mis ojos: visión de la ciudad metropolitana de Barcelona por alusión de Rem Koolhaas |
dc.type | Bachelor thesis |
dc.subject.lemac | Ciutats -- Catalunya -- Barcelona |
dc.subject.lemac | Globalització -- Catalunya -- Barcelona |
dc.subject.lemac | Koolhaas, Rem -- Crítica i interpretació |
dc.subject.lemac | koo |
dc.identifier.slug | PRISMA-148895 |
dc.rights.access | Open Access |
dc.date.updated | 2021-03-02T11:25:01Z |
dc.audience.educationlevel | Grau |
dc.audience.mediator | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
dc.audience.degree | GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014) |