La intervenció es centra en recuperar el valor tant cultural, social i emocional de l’espai rural contingut entre el nucli del Vilar i el Borràs, focalitzant-nos en els espais que requereixen una millor accessibilitat i generant una nova estructura vertical d’equipaments públics. En el projecte es defineixen tres escales perceptives diferents; el paisatge, el llindar i la porta. El paisatge esdevé l’element clau que conté les diferents estructures que organitzen l’espai; la xarxa de camins, la vegetació, i la gestió hídrica de tot l’espai. Permet tenir una visió global de l’àmbit i conté els quatre llindars d’accés i les dues portes que s’estudien en el treball. Un dels aspectes a destacar és la gestió de la biodiversitat proposada, degut a l’abandonament de l’espai agrícola sorgeixen nous ecosistemes que es volen preservar i potenciar, tenint al bosc com a ecosistema de major valor. Es defineixen els llindars com els espais intermedis no definits, situats en els límits de la trama urbana construïda, sense definir un patró concret i identificable característic. Es presenten i es defineixen propostes d’intervenció basades en la idea de dualitat i ambigüitat de diferents elements. Els murs realitzen una doble funció, suporten la terra i fan de suport de la vegetació al fragmentar-se. Tanmateix, s’introdueixen diversos patrons de vegetació, tant naturals com artificials, per a generar diferents tipus d’experiències en els usuaris. S'aprofiten estructures i edificacions rurals per a suport d’activitats vinculades als equipaments, s’utilitza el recurs de l’aigua i es dota d’espais productius en cadascun, dels 4 llindars, coincidint amb les entrades nord, sud, est i oest de l’àmbit. La tercera escala perceptiva del projecte, la més petita, és la porta. Es tracta de l’element físic que permet la connexió directe entre el món urbà i el món rural. Aquest element físic es tradueix en l’aprofitament d’un edifici d’origen rural, actualment abandonat, que permet el seu creuament. Distingim dues portes localitzades en el llindar nord (en el nucli del Vilar) i en el llindar sud (en el nucli del Borràs), que responen a dos equipaments necessaris per a ambdós nuclis urbans. La proposta d’intervenció en les portes es basa en separar el recipient del contingut original de l’edifici. Es fragmenta el volum obtingut anteriorment i es dispersa tant dins com fora del radi d’acció directa dels edificis. Els fragments recuperen i parasiten la seva estructura original, mirall del que passa en moltes edificacions rurals en les que, petits coberts o afegits, s’adapten a la geometria mare per a servir i donar peu a altres activitats. Per altra banda, es fomenta la idea de “promenade”, generant en els usuaris el màxim recorregut en el seu interior. Finalment, el programa es genera tenint en compte dues realitats diferents; el Vilar i el Borràs. Es proposa un espai de trobada veïnal amb espais de taller per l’edifici del Vilar mentres que en l’edifici del Borràs, s’hi estableix un programa d’intercanvi, tant de productes, com social i cultural. La tensió generada per les diferents formes geomètriques juga un paper important en la definició de tots els elements estructurals de les diferents escales de treball. La seva posició dins el llenç del projecte dota d’un caràcter de suspens i intriga, en el què l’usuari, en tant com a experimentador de l’espai, els descobreix i els rodeja.