El projecte es situa a Lleida, una ciutat que va néixer en mig d'una plana al·luvial de terres fèrtils. La Seu Vella i el riu Segre van ser la base d'aquesta urbs primitiva, a partir de la qual es va anar estructurant el seu creixement.
Gràcies a aquest flux principal, es va anar organitzant per tot el territori un sistema hídric que va fer de Lleida una ciutat amb una horta potencialment rica. Aquest conjunt de camps de correu que antigament tenien un vincle directe amb el teixit i els residents de la ciutat, amb el pas del temps molts d'ells es va convertir en barris perifèrics. De la mateixa manera es va produir un canvi de mirada; el riu ja no era només un element útil per al reg i el transport, sinó que ara es presenta com un corredor que parteix del gran parc la Mitjana i que dota Lleida d'espai natural entre el teixit. Des d'aquests pulmons verds de la ciutat, neix un altre element hídric; el Canal de Seròs. Aquest element es presenta com una fissura en el terreny que deslliga els dos barris del marge esquerre del riu Segre. Aquest buit en el teixit també trenca la continuïtat d'un eix d'activitat important de la ciutat, com és l'Avinguda de les Garrigues. És en aquest espai desarticulat on s'emplaça el projecte.
Davant d'aquesta escletxa hídrica que es presenta com a barrera a la ciutat, es fa una mirada al passat per prendre exemple de com es va actuar en el seu dia davant un problema similar. Lleida va integrar el riu Segre mitjançant un projecte urbà que relacionava els dos marges, fent que aquest element hídric no fos una barrera o obstacle per al seu creixement unitari. Es planteja d'aquesta manera una idea de projecte que tindrà com a eix vertebrador el Canal de Seròs, i que dotarà d'activitat el buit existent entre barris, actuant al mateix temps de grapa que uneix la discontinuïtat de l'eix d'activitat de l'Avinguda de les Garrigues.
El projecte té com a objectiu cosir els dos teixits del marge esquerre del riu Segre que ara mateix presenten un gran buit desarticulador, fent que el Canal de Seròs esdevingui ara aquest element que els uneixi. També es reforçarà aquesta unió entre barris, fent créixer l'activitat social de manera que els residents no hagin de travessar el riu per tal de poder gaudir d'espais on establir relacions en comunitat.
Per tal de respondre a aquest problema, es planteja una idea urbana que s'inicia amb la projecció d'un segon gran corredor ecològic a la ciutat, l'eix del qual serà el Canal de Seròs. Aquesta avinguda natural unirà el parc de la Mitjana amb l'horta de Lleida per tal de tornar a dotar a la ciutat de nous espais verds. Per tal de reforçar la unió entre els teixits, en la intersecció del Canal i l'Avinguda de les Garrigues es projecta un nou equipament que pretén ser un accionador d'activitat.
Aquest equipament serà el Centre Cívic El Canal, es presentarà en l'espai com l'inici de la nova façana que mirarà al corredor natural. El projecte està format per dos volums que formen part d'un conjunt i on la seva situació dins d'aquest espai genera una jerarquia de places que es relacionen amb les preexistències del lloc.
; Zubelzu Viarje, Ana