Les funcions primeres de les màscares coincideixen en les diferents cultures. En totes elles, van servir pel que es pot resumir en les tres categories de (1) síntesi, (2) abstracció i (3) transcendència. La primera, personificant allò salvatge -animals ferotges, déus despietats, morts-, apropant-los al que és comprensible, que és el fer humà. La segona, sublimant la bellesa coneguda, com en les màscares africanes de rostres femenins. I, per últim, la del pur ritu, intermediació festiva amb un més enllà del plaer.
Tot i diferir-ne per tenir un fi funcional (catàrtic), el ritu -que és limítrof, reuneix mortals i déus, temps i eternitat- té alguna cosa de joc. L'arquitectura, com la màscara, és ritual. I també síntesi (recer) i abstracció, que aixeca les belleses del món per a ell i per al més enllà. Qualsevol edifici és un temple, per essència i per presència, i qualsevol edifici és també transparent, perquè definint dos costats, aquests ja només poden aparèixer "a través", trobar-se en ell.
Las funciones primeras de las máscaras coinciden en las diferentes culturas. En todas ellas, sirvieron para lo que se puede resumir en las tres categorías de (1) síntesis, (2) abstracción y (3) trascendencia. La primera, personificando lo salvaje -animales feroces, dioses despiadados, muertos-, acercándolos a lo comprensible, que es el hacer humano. La segunda, en sublimación de la belleza conocida, como en las máscaras africanas de rostros femeninos. Y por último, la de puro rito, intermediación festiva con un más allá del placer.
Aun difiriendo de él por tener un fin funcional (catártico), el rito -que es limítrofe, reúne mortales y dioses, tiempo y eternidad- algo de juego tiene. La arquitectura, como la máscara, lo es. Y también síntesis (cobijo), y abstracción, que levanta las bellezas del mundo para él y el más allá. Cualquier edificio es un templo, por esencia y por presencia, y cualquier edificio es también transparente, porque al definir dos lados, estos ya solo pueden aparecer “a través”, encontrarse en él.
The main functions that masks serve in their origins are common in all cultures. In all of them , they were meant for what can be summarized in the following categories of (1) synthesis, (2) abstraction and (3) transcendence. The first one, in the form of personifying the wild -fierce animals, ruthless gods, death-, bringing them closer to that comprehensible, the human way. The second, sublimating known beauty (such is the case of female faces in African masks. And lastly, the rite, festive intermediation with a hereafter of pleasure.
The rite -that is bordering, brings together mortals and gods, time and eternity- is close to the game even differing from it because of its functional (cathartic) purpose. Architecture, like a mask, is rite. And also synthesis (shelter) and abstraction that rises the earthly beauties for the world and for what's beyond. Any building is a temple, by essence and by presence; and any building is also transparent because when it defines two sides, these can only appear again "through" it, meet in it.
gmail.com
; Mir Teixidor, Enrique