Emisiones Incorporadas, Hacia un nuevo umbral normativo

Abstract

El present treball es desenvolupa amb la intenció de proposar un full de ruta per a la inclusió de la comptabilització de les emissions de CO2 incorporades en els materials de construcció dels edificis dins del marc regulador del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Per mitjà d'un retrat de la situació reglamentària a nivell europeu respecte a les normatives d'eficiència energètica i els esforços per millorar el rendiment ambiental de les edificacions, s'avaluen exemples d'èxit, els seus avantatges i desavantatges, i la seva possible adaptació per a aportar als esforços que busquen aconseguir les metes de reducció d'emissions de l'Acord de Paris per al sector de l'edificació a Espanya.

Una vegada establerts els antecedents, es procedeix a analitzar les normatives i certificacions d'edificis vigents, en el context europeu, que inclouen el càlcul de les emissions incorporades. Per a identificar elements clau que guien el seu procés d’implementació. Els resultats de l'anàlisi indiquen que no existeix una base de dades a nivell nacional, comparable i desagregada, que abordi les condicions específiques per a la indústria de la construcció a Espanya. Es conclou que els esforços d'organismes reguladors hauran de desplegar-se per fases. Al principi, és de vital importància centrar-se en la recol·lecció i verificació de la informació ambiental tant a nivell de producte com a nivell d'edifici. Per a posteriorment, utilitzar aquestes dades per a establir valors de referència que motivin un canvi en el comportament ambiental dels edificis.

El presente trabajo se desarrolla con la intención de proponer una hoja de ruta para la inclusión de la contabilización de las emisiones de CO2 incorporadas en los materiales de construcción de los edificios dentro del marco regulatorio del Código Técnico de la Edificación (CTE). Por medio de un retrato de la situación reglamentaria a nivel europeo con respecto a las normativas de eficiencia energética y los esfuerzos por mejorar el rendimiento ambiental de las edificaciones, se evalúan ejemplos de éxito, sus ventajas y desventajas, y su posible adaptación para aportar a los esfuerzos que buscan alcanzar las metas de reducción de GEI del Acuerdo de Paris para el sector de la edificación en España.

Una vez establecidos los antecedentes se procede a analizar las normativas y certificaciones de edificios vigentes en el contexto europeo que incluyen el cálculo de las emisiones incorporadas, para posteriormente establecer elementos clave que guíen un proceso similar para el contexto español. Los resultados del análisis indican que no existe una base de datos a nivel nacional confiable y comparable que aborde las condiciones específicas para la industria de la construcción en España por lo que los esfuerzos de organismos regulatorios deberán desplegarse por fases. En un principio, es de vital importancia centrarse en la recolección y verificación de la información ambiental tanto a nivel de producto como a nivel de edificio, para posteriormente utilizar, estos datos para establecer valores de referencia que motiven un cambio en el comportamiento ambiental de los edificios.

This thesis has been developed with the intention of proposing a roadmap for the inclusion of a methodology for the calculation of embodied emissions within the Spanish building code (CTE). In the current status of building regulations in Europe, when it comes to emissions, we can observe the different adaptations of the Energy Efficiency Directive, and the efforts to establish national frameworks for the assessment of the environmental performance of buildings. This analysis includes an evaluation of several successful national environmental rating schemes, their advantages and disadvantages, and the lessons learned to aid in the implementation of a regulation, whose main aim is to reach the levels of GHG emissions for the 2015 Paris Accords in the building sector.

Research on Spanish regulations indicates that there is no national database available that is transparent, reliable and that contains enough disaggregated data, for all LCA modules. Therefore, the efforts of regulatory bodies should focus on the adaptation of existing databases. So then, they can start the dissemination of LCA and it-s methodology for embodied carbon assessment. The collection, harmonization and verification of environmental data is crucial. At first, for the development of EPDs, but at a later stage, to establish reliable benchmarks.