Las ciudades constituyen una realidad histórica y patrimonial de ingente valor cultural. Fruto de tal bagaje, se erigen en candidatas para aportar recursos de gran potencial formativo para instituciones académicas. Mediante planificaciones estratégicas, es factible idear acciones que compaginen la innovación docente con el disfrute de determinados elementos urbanístico-arquitectónicos, de modo que se generen escenarios donde converjan pedagogía y patrimonio, y ambos componentes resulten reforzados en reciprocidad. Partiendo de unas reflexiones acerca de la innovación en modalidades de Enseñanza/Aprendizaje, el presente texto tiene como objetivo centrarse en dos tipos de sinergias universitario-urbanas, llamadas a intensificar la referida convergencia: adscripciones y participaciones. Si bien las primeras son relevantes, el artículo se centra en el caso específico de las segundas, asociándolas al marco educativo de las enseñanzas de Moda. La metodología estructura un estudio comparado de las pasarelas urbanas, contemplándolas como lugares donde se lleva a cabo una exposición creativa de resultados del aprendizaje por parte de los alumnos. A tal fin, y siguiendo un modelo teórico común, se analizan los siguientes casos: Amberes (barrio de Eilandje), Madrid (Teatro Real, Conde Duque y Matadero), Savannah (Museo de Arte), Milán (Teatro Vetra), Cannes (Rue d´Antibes), Terrassa (Teatre Alegria), Florencia (Via Tornabuoni) y Nueva York (Greenwich Village). Todos ellos son ejemplos ilustrativos de la exitosa y original combinación de dinámicas de innovación pedagógica con el valor del patrimonio urbanístico-arquitectónico de cada emplazamiento. Tras la lectura transversal de los referidos casos recientes, se extraen conclusiones proactivas, con el propósito de que puedan inducir a estrategias de valor equivalente en otras ciudades, y en áreas de conocimiento alternativas.
Les ciutats constitueixen una realitat històrica i patrimonial de ingent valor cultural. Fruit de tal bagatge, s'erigeixen en candidates per aportar recursos de gran potencial formatiu per a institucions acadèmiques. Mitjançant planificacions estratègiques, és factible idear accions que compaginin la innovació docent amb el gaudi de determinats elements urbanístic-arquitectònics, de manera que es generin escenaris on convergeixin pedagogia i patrimoni, i tots dos components resultin reforçats en reciprocitat. Partint d'unes reflexions sobre la innovació en modalitats d'Ensenyament/Aprenentatge, el present text té com a objectiu centrar-se en dos tipus de sinergies universitari-urbanes, anomenades a intensificar la referida convergència: adscripcions i participacions. Si bé les primeres són rellevants, l'article se centra en el cas específic de les segones, associant-les a el marc educatiu dels ensenyaments de Moda. La metodologia estructura un estudi comparat de les passarel·les urbanes, contemplant-com a llocs on es porta a terme una exposició creativa de resultats de l'aprenentatge per part dels alumnes. Amb aquesta finalitat, i seguint un model teòric comú, s'analitzen els casos següents: Anvers (barri de Eilandje), Madrid (Teatro Real, Comte Duc i Escorxador), Savannah (Museu d'Art), Milà (Teatre Vetra), Cannes (Rue d'Antibes), Terrassa (Teatre Alegria), Florència (Via Tornabuoni) i Nova York (Greenwich Village). Tots ells són exemples il·lustratius de l'exitosa i original combinació de dinàmiques d'innovació pedagògica amb el valor de el patrimoni urbanístic-arquitectònic de cada emplaçament. Després de la lectura transversal dels referits casos recents, s'extreuen conclusions proactives, amb el propòsit que puguin induir a estratègies de valor equivalent en altres ciutats, i en àrees de coneixement alternatives.
Cities constitute a historical and heritage reality of enormous cultural value. As a result of this baggage, they become candidates to provide resources with great educational potential for academic institutions. Through strategic planning, it is feasible to devise actions that combine teaching innovation with the enjoyment of certain urban-architectural elements, so that scenarios are generated, where pedagogy and heritage converge, and both components are reinforced. Starting from some reflections on innovation in Teaching/Learning modalities, the goal of this text is to focus on two types of university-urban synergies called to intensify the referred convergence: secondments and participations. Although the former is relevant, the article focuses on the specific case of the latter, associating them to the specific educational framework of the teaching of Fashion. The methodology structures a comparative study of urban catwalks, considering them as places where a creative exhibition of learning results by students is carried out. To this end, and following a common theoretical model, the following cases are analysed: Antwerp (Eilandje neighborhood), Madrid (Teatro Real, Conde Duque and Matadero), Savannah (Art Museum), Milan (Teatro Vetra), Cannes (Rue d´Antibes), Terrassa (Teatre Alegria), Florence (Via Tornabuoni) and New York (Greenwich Village). All of them are illustrative examples of the successful and original combination of dynamics of pedagogical innovation with the value of the urban-architectural heritage of each site. After the cross-sectional reading of the recent cases, proactive conclusions are drawn, so that they can induce strategies of equivalent value in other cities, and in alternative areas of knowledge.
