Caracterización morfo-tipológica de los barrios obreros públicos en la ciudad de Guayaquil (1937-1948)

Abstract

El objetivo fundamental de la investigación es describir y caracterizar los barrios obreros producidos por instituciones públicas en la ciudad Guayaquil entre 1937, año en que inicia su acción la Caja del Seguro Social, y 1948, cuando en Ecuador finaliza el periodo de crisis económica y política y se produce un cambio en el modelo de urbanización hacia la ciudadela. Estos barrios representan los orígenes de la arquitectura y el urbanismo moderno en Guayaquil porque suponen una revolución de las formas urbanas y los tipos edificatorios en relación a los espacios de transición entre la calle y la casa. Los proyectos afrontan el problema de la vivienda considerando nuevos estándares higiénicos, optimizando la célula habitacional, estandarizando los sistemas constructivos e incorporando servicios de uso comunitario a escala de barrio. La investigación es cualitativa y se centra en la relación entre la organización espacial y las prácticas sociales e incorpora ciertos valores cuantitativos que permiten un análisis comparativo en base a variables comunes. Se aborda el estudio con el método analítico-sintético que consiste en la cualificación y caracterización de los rasgos determinantes de cada caso desde su contextualización histórica y geográfica hasta un análisis a diferentes escalas: el conjunto urbano, la agrupación de viviendas y los tipos de vivienda. La arquitectura de vivienda analizada transforma radicalmente la cultura del habitar de la sociedad guayaquileña y el afán de esta investigación es valorizar estos barrios como patrimonio cultural.

L’objectiu fonamental de la investigació és descriure i caracteritzar els barris obrers produïts per institucions públiques a la ciutat Guayaquil entre 1937, any en què inicia la seva acció la Caixa de l’Assegurança Social, i 1948, quan a l’Equador finalitza el període de crisi econòmica i política i es produeix un canvi en el model d’urbanització cap a la ciutadella. Aquests barris representen els orígens de l’arquitectura i l’urbanisme modern a Guayaquil perquè suposen una revolució de les formes urbanes i els tipus edificatoris, en relació als espais de transició entre el carrer i la casa. Els projectes afronten el problema de l’habitatge considerant nous estàndards higiènics, optimitzant la cèl·lula d’habitatge, estandarditzant els sistemes constructius i incorporant serveis d’ús comunitari a escala de barri. La investigació és qualitativa i es centra en la relació entre l'organització espacial i les pràctiques socials i incorpora certs valors quantitatius que permeten una anàlisi comparativa sobre la base de variables comunes. S’aborda l’estudi amb el mètode analític-sintètic que consisteix en la qualificació i caracterització dels trets determinants de cada cas des de la seva contextualització històrica i geogràfica fins a un anàlisi a diferents escales: el conjunt urbà, l’agrupació d’habitatges i els tipus d’habitatge . L’arquitectura d’habitatge analitzada transforma radicalment la cultura del habitar de la societat de Guayaquil i l’afany d’aquesta investigació és valoritzar aquests barris com a patrimoni cultural.

The fundamental objective of the research is to describe and characterize the working class neighborhoods produced by public institutions in the city of Guayaquil between 1937, the year in which the Social Security Fund began its action, and 1948, when in Ecuador the period of economic crisis and political and there is a change in the urbanization model towards the citadel. These neighborhoods represent the origins of modern architecture and urban planning in Guayaquil because they represent a revolution in urban forms and building types in relation to the transition spaces between the street and the house. The projects tackle the problem of housing considering new hygiene standards, optimizing the housing cell, standardizing construction systems and incorporating services for community use at the neighborhood level. The research is qualitative and focuses on the relationship between spatial organization and social practices and incorporates certain quantitative values that allow a comparative analysis based on common variables. The study is approached with the analytical-synthetic method that consists of the qualification and characterization of the determining features of each case, from its historical and geographical context to an analysis at different scales: the urban complex, the group of dwellings and the types of dwelling. The analyzed housing architecture radically transforms the culture of living in Guayaquil society and the aim of this research is to value these neighborhoods as cultural heritage.