Vivim en un món que canvia més de pressa del que arribem a comprendre. En pocs anys, hem aconseguit transformar radicalment la nostra forma de viure, els nostres valors, prioritats, poder i idees, i aquest canvi ha tingut conseqüències inesperades a la Terra. Actualment s'estan desenvolupant les possibilitats d'enviar humans a Mart. Aquest objectiu ambiciós i apassionant exigeix però una àmplia gamma de noves tecnologies, innovacions i una nova visió dels reptes actuals que ens enfrontem a la Terra; això també s'aplica al camp de la construcció. S’estableix com a objectiu del projecte plantejar qualitativament una solució constructiva viable per una base al planeta Mart, tenint en compte els següents criteris: localització òptima, tècniques constructives, materials disponibles, sostenibilitat, autosuficiència i, finalment, habitabilitat. Per assolir-ho prèviament s'ha realitzat una anàlisi exhaustiva de les característiques i condicionants d'aquest planeta, definint els requisits a complir per assegurar l’habitabilitat al planeta vermell. En base als requeriments i mitjançant anàlisis comparatives d’alternatives plantejades en projectes existents, llibres i articles s’ha arribat a definir de forma qualitativa una solució constructiva i habitable per a una base establerta a Mart. L'hàbitat marcià haurà de protegir la tripulació, entre d'altres, de la radiació i de les temperatures extremes (que oscil·len entre -140 ºC i 30 ºC). L’estudi de la literatura mostra que el gel proporciona un excel·lent escut contra la radiació. A més de ser un material àmpliament present a Mart, com també ho és la regolita (roca solta i pols no consolidada que s’assenta damunt d’una capa de roca mare presents també a la Terra, la Lluna i altres cossos celestes). La solució més òptima a la que s’ha arribat en aquest projecte es basa en l’ús d’aquests materials per a la construcció respectivament d’un escut protector i de la base en sí, per mitjà de tècniques de fabricació additiva, ja que es demostra que té un gran potencial per a la construcció, a més de permet la possibilitat de reparació durant la mateixa fase de construcció. Finalment, s’ha dissenyat una base que compleix amb el requisits generals d’habitabilitat, autosuficiència i sostenibilitat establers, fent ús de materials, sistemes i tecnologies tant alternatives com innovadores. Pel que es conclou en termes generals que caldria investigar més profundament per determinar la viabilitat d'aquests resultats, tot i que semblen prometedors.
