La transformació dels interiors d'illa de l'Eixample de Barcelona en espais verds públics

Abstract

La forma en què actualment veiem l’Eixample de Barcelona no és la que va ser ideada originàriament. No ens la podríem imaginar, ja que actualment potser la titllaríem d’utopia. Plena de grans avingudes verdes, amb molta menys població i, és clar, sense tantes edificacions. Ildefons Cerdà, ideòleg de l’Eixample barceloní, amb una ment higienista ja va pensar, en la seva època, el que la societat actual busca amb avidesa: els espais verds i lliures d’edificacions. Se’ns va posar en safata allò que tant anhelem avui i que tan de pressa va fer desaparèixer l’especulació immobiliària. No és estrany que ara es busqui a correcuita tants espais verds, i se’n puguin urbanitzar tan pocs, atès que no hi ha espai a la ciutat. Però si ens fixem en les idees passades, ens podem adonar de petits espais que de mica en mica poden arribar a augmentar les zones verdes: els jardins en interiors d’illa. A l'Eixample de la Ciutat Comtal, endinsant-nos per estrets passatges amagats, trobarem petits oasis que et transmetran calma i aire fresc, aïllant-nos del soroll de la ciutat i del trànsit urbà. Aquests espais, molt desconeguts i que tant ens aporten, poden ser la nova aposta per crear una ciutat més sostenible i amb més aire fresc.

La forma en que actualmente vemos el Eixample de Barcelona no es la que fue ideada originalmente. No nos la podríamos ima-ginar, ya que actualmente quizás la tacharíamos de utopía. Llena de grandes avenidas verdes, con mucha menos población y, por supuesto, sin tantas edificaciones. Ildefons Cerdà, ideólogo del ensanche barcelonés, con una mente higienista ya pensó, en su época, lo que la sociedad actual busca con avidez: los espacios verdes y libres de edificaciones. Se nos puso en bandeja lo que tanto anhelamos hoy y que tan deprisa hizo desaparecer la especulación inmobiliaria. No es extraño que ahora se busque tan deprisa tantos espacios verdes, y se puedan urbanizar tan pocos, dado que no hay espacio en la ciudad. Pero si nos fijamos en las ideas pasadas, nos podemos dar cuenta de pequeños espacios que paulatinamente pueden llegar a aumentar las zonas verdes: los jardines en interiores de manzana. En el Ensanche de la Ciudad Condal, adentrandónos por estrechos pasajes escondidios, econtraremos pequeños oasis que nos transmitiran calma y aire fresco, aislándonos del ruido de la ciudad y del tráfico urbano. Estos espacios, muy desconocidos y que tanto nos aportan, pueden ser la nueva apuesta para crear una ciudad más sostenible y con más respiro.

The way we currently see the Eixample of Barcelona is not what it was originally devised. We could not imagine it, because today perhaps we would call it utopia. Full of large green avenues, with much less population and, of course, without so many buildings. Ildefons Cerdà, the ideologist from Barcelona’s expansion, with an hygienic mind, already thought, in his time, what today’s society is looking for so quickly: green spaces and free zones of buildings. We had what we long for today and how fast it made real estate speculation disappear. It is not surprising that so many green spaces are now being sought so quickly, and so few can be developed, bacause there is no space in the city. But if we look at past ideas, we can realize small spaces that can gradually increase green areas: interior gardens in blocks. In the Eixample of Barcelona, entering through narrow hidden passages, we will find small oases that will transmit calm and fresh air, isolating us from the noise of the city and urban traffic. These spaces, very unknown and that contribute so much to us, can be the new bet to create a more sustainable city with more respite.ResumenAbstractPalabras clave: Interiores de manzana, zonas verdes, jardines, espacios libres, espacios públicosKey words: Interior blocks, green zones, gardens, free spaces, public spaces