Acoblament de peces 3D mitjançant processat dual
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/338245
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2021-11-01
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
D’ençà que es va inventar la fabricació additiva mitjançant impressió 3D, ha anat millorant progressivament en tots els aspectes i en tots els mètodes que actualment existeixen, incorporant novetats i innovant dia rere dia, cobrant cada dia més importància en el món de la indústria i guanyant terreny respecte als mètodes de fabricació convencionals més coneguts, ben aposentats i amb anys d’existència. Tot i això el personal que s’hi dedica i la investigació en relació a aquest món va in crescendo i no s’espera que quedi aturada, al menys a curt termini. Si bé tot l’esmentat és cert, també és sensat remarcar que en l’actualitat existeixen un seguit d’inconvenients i limitacions a les que fer front i a les que els fa falta una inversió important de temps per vèncer. De les limitacions que presenta la impressió 3D se’n destaquen sobretot el cost econòmic, el temps que requereix la fabricació d’una peça, la qualitat i precisió de peces geomètricament complexes i la acotada gamma de materials que es poden emprar, entre d’altres.
En aquest projecte, s’expliquen tots els mètodes i materials que són aplicables a la impressió 3D. No obstant això, s’incidirà i es farà èmfasi sobretot en el mètode d’estereolitografia, mitjançant el qual s’han imprès vàries mostres amb diferents sistemes duals que han estat prèviament estudiats i aptes per a la fabricació additiva amb impressió 3D. Una de les principals limitacions del mètode en qüestió és la grandària amb la que es pot imprimir una peça, la qual està molt limitada per les dimensions de les impressores d’estereolitografia. Així doncs, el que es pretén en aquest treball és, unir diferents peces impreses d’un mateix objecte (de dimensions raonables i perfectament imprimible sencer) i fer un tractament tèrmic, el qual després de l’etapa d’impressió 3D serveix com a segona etapa del curat dual. A continuació, es pretén assajar les mostres a tracció per analitzar-ne els resultats, comparar-los amb els de l’objecte sencer i contemplar la viabilitat de poder imprimir a partir de certes unions peces de grans dimensions. A tal fi, s’han realitzat diferents dissenys d’unió i s’han assajat provetes senceres i provetes amb els tres diferents tipus d’unió seleccionats i dos tipus de sistemes duals (ja estudiats en TFG anteriors).
De les dues etapes del curat dual, la primera consisteix en una fotopolimerització de la resina a temperatura ambient (impressió amb estereolitografia) i el material intermedi que en resulta serà sotmès a un tractament tèrmic en un forn d’aire calent, en la que l’amina començarà la condensació del sistema epoxi-anhídrid i, alhora, l’iniciador tèrmic radicalari facilitarà la conversió completa de la resina acrílica.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
memo-ria-tfg-marcromero.pdf | 2,948Mb | Visualitza/Obre |