Models d'aprofitament dels aliments: estratègies per la lluita contra les pèrdues i malbaratament alimentari

Abstract

The current model of food production and consumption generates food loss and waste of a significant fraction of the food produced, which has serious economic, social and environmental consequences. There are several strategies to deal with this problem, such as the food use models, which prevent food from leaving the food supply chain and ending up in the trash, by creating a network between suppliers of food surpluses (restaurants, schools, food companies, orchard, etc.) and recipients (social entities, consumers) in order to find a use for this food. The aim of this study is to analyse and evaluate the different food use models that exist in Catalonia in 2020. To achieve this, different models have been identified and then indicators have been created to characterize them. Later, their efficiency has been determined according to the Sustainable Development Goals of the United Nations (SDSs) 2 (Zero hunger), SDG 12 (Responsible Consumption and Production), and SDG 13 (Climate action). Finally, the weaknesses of each food use model have been analysed, proposals for improvement have been made and the factors that determine the type of model have been identified. The results reflect that the number of food use models in Catalonia is very large and that useful indicators have been designed to measure their efficiency in compliance with SDG 2, 12 and 13 of the models studied. In general, all the models combined contribute more to SDG 13 (Climate action) than the other objectives. None of the models studied contributes to the three SDGs with the same efficiency, but each one allows to move forward in a different level each of the SDGs mentioned. Thus, it has been found that there cannot be a single type of food use model that works in all situations, but instead there should exist different models adapted to each situation. The way to make the network between different types of food surplus suppliers and recipients work well is to ensure that the different models work together.

El modelo actual de producción y consumo de alimentos genera pérdidas y desperdicio alimentario de una importante fracción de los alimentos producidos, lo que tiene graves consecuencias económicas, sociales y medioambientales. Ante esta problemática existen diversas estrategias para reducir las pérdidas y desperdicio alimentario como son los modelos de aprovechamiento de los alimentos. Estos evitan que los alimentos que salen de la cadena de subministro de alimentos acaben en la basura, creando una red entre proveedores de excedentes alimentarios (restaurantes, escuelas, empresas alimentarias, huertos, etc.) y receptores (entidades sociales, consumidores) para encontrar una salida a estos alimentos. El objetivo del trabajo es analizar y evaluar los diferentes modelos de aprovechamiento de los alimentos existentes en Cataluña en el año 2020. Para ello, en primer lugar se han identificado los diferentes modelos y seguidamente se han elaborado indicadores para poderlos caracterizar. Posteriormente se ha determinado su eficiencia en el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas (ODS): ODS 2 (Hambre cero), ODS 12 (Consumo y producción responsables) y ODS 13 (Acción climática). Por último, se han analizado los puntos débiles de cada modelo de aprovechamiento de los alimentos, se han ofrecido propuestas de mejora y se han identificado los factores que determinan el tipo de modelo. Los resultados nos indican que el número de modelos de aprovechamiento de los alimentos en Cataluña es muy extenso y que se han conseguido diseñar indicadores útiles para medir la eficiencia en el cumplimiento de los ODS 2, 12 i 13 de los modelos estudiados. En conjunto, todos los modelos contribuyen más en el ODS 13 de acción climática que en los otros objetivos. No hay ningún modelo que colabore en los tres ODS con la misma eficiencia, sino que cada uno permite avanzar en diferente grado a los ODS mencionados. De esta forma se ha visto que no puede existir un único tipo de modelo de aprovechamiento de los alimentos que pueda funcionar en todas las situaciones posibles, sino que tienen que existir diferentes modelos adaptados a cada una de ellas. La forma de conseguir que la red entre diferentes tipos de proveedores de excedentes alimentarios y receptores funcione es que los diferentes modelos trabajen conjuntamente.

El model actual de producció i consum d'aliments genera pèrdues i malbaratament alimentari d'una important fracció dels aliments produïts, fet que té greus conseqüències econòmiques, socials i mediambientals. Davant aquesta problemàtica existeixen diverses estratègies per reduir les pèrdues i malbaratament alimentari com són els models d'aprofitament dels aliments. Aquests eviten que els aliments que surten de la cadena de subministrament d'aliments acabin a la brossa, creant una xarxa entre proveïdors d'excedents alimentaris (restaurants, escoles, empreses alimentàries, horts, etc.) i receptors (entitats socials, consumidors) per tal de trobar una sortida a aquests aliments. L'objectiu d'aquest treball és analitzar i avaluar els diferents models d'aprofitament dels aliments existents a Catalunya l'any 2020. Per aconseguir-ho, en primer lloc s'han identificat els diferents models i seguidament s'han elaborat indicadors per poder-los caracteritzar. Posteriorment s'ha determinat la seva eficiència en l'acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS): ODS 2 (Fam zero), ODS 12 (Consum i producció responsables) i ODS 13 (Acció climàtica). Per últim, s'han analitzat els punts febles de cada model d'aprofitament dels aliments, s'han ofert propostes de millora i s'han identificat els factors que determinen el tipus de model. Els resultats ens indiquen que el nombre de models d'aprofitament dels aliments a Catalunya és molt extens i que s'han aconseguit dissenyar indicadors útils per mesurar l'eficiència en l'acompliment dels ODS 2, 12 i 13 dels models estudiats. En conjunt, tots els models contribueixen més en l'assoliment de l'ODS 13 d'acció climàtica que en els altres objectius. No hi ha cap model que col·labori en els tres ODS amb la mateixa eficiència, sinó que cadascú permet avançar en diferent grau als ODS mencionats. D'aquesta forma s'ha vist que no pot existir un únic tipus de model d'aprofitament dels aliments que pugui funcionar en totes les situacions possibles, sinó que han d'haver-hi diferents models adaptats a cadascuna d'elles. La forma d'aconseguir que la xarxa entre diferents tipus de proveïdors d'excedents alimentaris i receptors funcioni és que els diferents models treballin conjuntament.