KUWI Graz School of visual arts & technology

Abstract

Com la gran majoria de ciutats del centre del continent europeu, Graz ha experimentat en el temps d’un segle una evolució urbana a una velocitat molt elevada, responent al paral·lel creixement demogràfic i tecnològic de la societat. Així, escapant progressivament de la zona del casc antic, la ciutat s’ha anat fent pas cap als afores, generant noves tipologies urbanes que han anat incorporant els diferents usos que no tenien cabuda a la ciutat vella. L’exemple més clar són els equipaments públics docents, havent aparegut molts campus universitaris i nous centres del caire educatiu. És en aquest punt on apareix el projecte KUWI Graz que, més enllà d’un edifici arquitectònic modern, suposa una nova vessant d’ensenyament que fusiona les tres branques principals que articulen el sistema educatiu universitari de la ciutat: humanitats, arts i tecnologia. El projecte se situa en una via prou rellevant com és Elizabethstrasse, que lliga la zona antiga de la ciutat amb el pol universitari actual. Forma part, doncs, d’una prómenade en la recerca del coneixement, actuant com a nova escola d’arts visuals i tecnològiques. Així, l’edifici es presenta com referent, una nova imatge de l’arquitectura moderna i sostenible que és capaç de dialogar amb l’entorn i amb els trets més característics de l’arquitectura imperial austríaca. La nova escola s’insereix en el buit d’un interior d’illa i pretén integrar-se en la morfologia urbana típica de la seva zona: illes perimetrals amb “places” i “jardins” interiors. Com a particularitat del lloc, s’hi troben dos edificis històrics catalogats que condicionen el projecte. S’aposta per deixar dempeus el més antic dels dos, que passarà a ser el símbol i nexe de tota la intervenció. Es genera una façana nova alineada en el pla de carrer i en l’alçada amb les existents, tancant el perímetre i emfatitzant així la direccionalitat de la via principal. Es completa el projecte amb una sèrie de cossos més baixos a mode de naus, algunes d’elles buides generadores d’espai públic i noves circul·lacions, que agafen l’alçada de l’edifici històric i densifiquen de manera controlada l’interior d’illa. Aquest queda lligat al carrer principal mitjançant passatges de diferents escales, solució típica en la zona d’alta densitat urbana dels cascs antics a les ciutats. Una matriu regular de pilars defineix la ocupació del projecte, una estructura de formigó armat molt genèrica que vol ser permanent en el temps, però ella mateixa permet una flexibilitat infinita en la seva posterior distribució espacial. Una envolupant completament de fusta recobreix l’estructura, evitant els ponts tèrmics i donant una imatge de sostenibilitat al conjunt. El passatge central, que s’estén en alçada en algunes de les plantes superiors, separa els dos pols del projecte alhora que manté les visuals creuades entre les diferents estances. En planta baixa trobem els usos més destinats a la ciutat i són més susceptibles d’estendre’s cap a l’exterior (foyer, bar, botigues, media info center i els espais d’ús flexible), congregats al voltant de l’edifici protegit. Aquest, com a element més “pur” pel seu significat històric, albergarà allò més cultural del programa, les exhibicions, espai pensat com a un recorregut infinit pels murs interiors on cada estança és una capsa que explicarà històries diferents al ciutadà.