Com la gran majoria de ciutats del centre del continent europeu, Graz ha experimentat
en el temps d’un segle una evolució urbana a una velocitat molt elevada, responent al
paral·lel creixement demogràfic i tecnològic de la societat. Així, escapant
progressivament de la zona del casc antic, la ciutat s’ha anat fent pas cap als afores,
generant noves tipologies urbanes que han anat incorporant els diferents usos que no
tenien cabuda a la ciutat vella. L’exemple més clar són els equipaments públics docents,
havent aparegut molts campus universitaris i nous centres del caire educatiu.
És en aquest punt on apareix el projecte KUWI Graz que, més enllà d’un edifici
arquitectònic modern, suposa una nova vessant d’ensenyament que fusiona les tres
branques principals que articulen el sistema educatiu universitari de la ciutat: humanitats,
arts i tecnologia.
El projecte se situa en una via prou rellevant com és Elizabethstrasse, que lliga la zona
antiga de la ciutat amb el pol universitari actual. Forma part, doncs, d’una prómenade en
la recerca del coneixement, actuant com a nova escola d’arts visuals i tecnològiques. Així,
l’edifici es presenta com referent, una nova imatge de l’arquitectura moderna i sostenible
que és capaç de dialogar amb l’entorn i amb els trets més característics de l’arquitectura
imperial austríaca.
La nova escola s’insereix en el buit d’un interior d’illa i pretén integrar-se en la morfologia
urbana típica de la seva zona: illes perimetrals amb “places” i “jardins” interiors. Com a
particularitat del lloc, s’hi troben dos edificis històrics catalogats que condicionen el
projecte. S’aposta per deixar dempeus el més antic dels dos, que passarà a ser el símbol
i nexe de tota la intervenció.
Es genera una façana nova alineada en el pla de carrer i en l’alçada amb les existents,
tancant el perímetre i emfatitzant així la direccionalitat de la via principal. Es completa
el projecte amb una sèrie de cossos més baixos a mode de naus, algunes d’elles buides
generadores d’espai públic i noves circul·lacions, que agafen l’alçada de l’edifici històric
i densifiquen de manera controlada l’interior d’illa. Aquest queda lligat al carrer principal
mitjançant passatges de diferents escales, solució típica en la zona d’alta densitat urbana
dels cascs antics a les ciutats.
Una matriu regular de pilars defineix la ocupació del projecte, una estructura de formigó
armat molt genèrica que vol ser permanent en el temps, però ella mateixa permet una
flexibilitat infinita en la seva posterior distribució espacial. Una envolupant completament
de fusta recobreix l’estructura, evitant els ponts tèrmics i donant una imatge de
sostenibilitat al conjunt. El passatge central, que s’estén en alçada en algunes de les
plantes superiors, separa els dos pols del projecte alhora que manté les visuals creuades
entre les diferents estances.
En planta baixa trobem els usos més destinats a la ciutat i són més susceptibles d’estendre’s
cap a l’exterior (foyer, bar, botigues, media info center i els espais d’ús flexible),
congregats al voltant de l’edifici protegit. Aquest, com a element més “pur” pel seu
significat històric, albergarà allò més cultural del programa, les exhibicions, espai pensat
com a un recorregut infinit pels murs interiors on cada estança és una capsa que explicarà
històries diferents al ciutadà.
gmail.com
; Ros Ballesteros, Jordi