Cities.4, Capital Europe

Abstract

Al 2020, l’assignatura Urbanística 2 matí de l’ETSAB va començar l’exercici Representació d’una ciutat amb el dibuix en planta d’onze capitals europees. En aquesta ocasió, les ciutats seleccionades estan totes travessades per rius: el primer dibuix va consistir a allunyar el focus, dibuixar el diagrama del curs de l’aigua puntejat amb els assentaments urbans que el flanquegen, i entendre la relació de la capital amb el territori més extens. A continuació, en grups de dues o tres persones, van elaborar en quinze dies un primer dibuix de la planta de la ciutat a 1:25.000, posant l’atenció en la geografia més propera, les grans infraestructures i la forma bàsica de l’estructura urbana. Una vegada destacats els trets generals de la ciutat, cada equip va dividir el plànol en quarterons, de manera que cada part fos significativa per ella mateixa i que, posats de costats els fragments, donessin una imatge coherent de la planta a 1:10.000. Durant tres setmanes, el dibuix de les parts de les ciutat en aquests quarterons va ocupar la feina del taller: observar i decantar per representar la parcel·lació, la urbanització i l’edificació (P, U, E). Tots tres elements o només algun d’ells; de manera literal o buscant abstraccions gràfiques. Totes les representacions resultants són vàlides perquè són una interpretació subjectiva construïda a partir de l’observació de cartografies holístiques, i totes posades de costat ensenyen com de divers és l’exercici d’interpretació de la ciutat. La sisena setmana del curs, just després del lliurament de l’exercici, es va declarar l’estat d’alarma i van quedar suspeses les classes presencials. A Barcelona, com a la majoria de les ciutats capitals que havíem estat dibuixant, els ciutadans ens vam replegar a casa i la discussió sobre la densitat, la compacitat i l’activitat va ocupar debats a la premsa, de manera que la reflexió sobre les qüestions urbanes va fer-se quotidiana. La distribució dels serveis essencials va determinar la manera amb la qual les ciutats s’utilitzaven durant el lockdown i va definir una condició específica de proximitat per a cada metròpoli. La mobilitat i els serveis de transport van servir en exclusiva, durant les primeres setmanes, als treballadors dels serveis bàsics.