Estudi i comparació de 3 mètodes de mesura del punt proper de convergència

Abstract

Objectius: l’objectiu d’aquest treball va ser comparar els valors de ruptura i de recuperació en les mesures del punt proper de convergència (PPC) amb els mètodes de l’estímul acomodatiu i del filtre vermell amb llum puntual, envers un estímul de disparitat de fixació; juntament amb l’estudi de la relació entre els valors del PPC amb el qüestionari CISS i l’estereòpsis, en joves d’entre 20 i 25 anys. Mètodes: es va agafar una mostra de participants entre 20 i 25 anys i es van realitzar 3 mesures diferents de PPC (a)acomodació, b)llum puntual i ullera vermell/verd i c) estímul nou polaritzat) per comparar entre elles. Es va avaluar la estereoagudesa, sensibilitat al contrast i qüestionari CISS per estudiar la possible correlació amb les mesures de PPC Resultats: existeixen diferències entre els valors de les mesures amb els diferents mètodes, sent els valors de ruptura i recuperació del PPC amb l’estímul acomodatiu els més propers i amb el filtre polaritzat els més elevats sent. Aquests últims són els més distants a la resta de mètodes. No s’ha trobat una bona correlació entre el qüestionari CISS i l’estímul de disparitat. Conclusions: les diferències entre els valors del PPC són degudes, entre d’altres, a la dificultat de cada prova per a fusionar les imatges retinals. Existeix una bona correlació entre les mesures del CISS amb els tres mètodes de mesura, però no tant amb l’estímul de disparitat de fixació, en canvi, destaca la correlació entre els valors d’estereòpsis i l’estímul polaritzat. Seria interessant fer un estudi on s’investigui més extensament aquesta correlació i poder-ne extreure altres conclusions