Introducció: La lent de contacte és una de les opcions per la neutralització de l’error refractiu i en aquest treball s’analitzarà el seu comportament d’una manera totalment objectiva, sense tenir en compte la comoditat o qualitat de visió subjectiva del pacient. Objectius generals: 1)L’ús del software gratuït de càlcul de marxa exacta de rajos Beam Four per dissenyar diferents tipus de lents de contacte per a neutralitzar pacients prèsbites. 2)L’anàlisi del comportament òptic d’aquestes lents de contacte aplicant simulacions amb el mateix software. Objectius específics: 1)L’aplicació de les fórmules de l’òptica geomètrica paraxial per fer un primer disseny de lents de contacte per neutralitzar la presbícia: Bifocal centre-perifèria amb centre de prop, Bifocal centre-perifèria amb centre de lluny, Trifocal amb centre de prop, Trifocal amb centre de lluny, Bifocal alternant amb centre de prop, Bifocal alternant amb centre de lluny. 2)L’anàlisi dels paràmetres RMS i RSS de les lents dissenyades per un feix incident de llum col·limada. 3)L’aplicació de rutines d’autoajustament sobre les lents dissenyades prèviament, per tal de millorar els paràmetres RMS i RSS. 4)La comparació dels resultats obtinguts per tots els tipus de lents de contacte en el cas de miopia i hipermetropia de la mateixa quantitat. 5)El disseny de 3 models d’ull de superfícies esfèriques (emmetrop, hipermetrop i miop). 6)L’anàlisi dels paràmetres RMS i RSS obtinguts amb els ulls amb tots els tipus de lents de contacte adaptades, considerant un objecte situat a l’infinit i un altre objecte proper. Conclusió: S’han pogut observar millores en els valors RMS i RSS de les lents que s’ha autoajustat i les seccions amb millores més grans són les més perifèriques. En general, aquelles lents dissenyades per la neutralització de la hipermetropia en aire han donat millors resultats en RMS i RSS que les que s’han dissenyat per a neutralitzar la miopia. Les lents per la neutralització de la hipermetropia han donat millors resultats quan l’objecte es troba a l’infinit, al contrari que enn el cas de les lents per la neutralització de la miopia, que eren millors quan es trobaven a 25 cm. Les lents amb l’objecte a l’infinit donaven millors resultats que aquelles que tenien l’objecte a 25 cm, independentment del disseny de la lent. El diàmetre pupil·lar té una elevada importància ja que limita el pas dels rajos sense deixar passar aquells més perifèrics, sent penalitzador per la lent trifocal. Finalment, tenint en compte els resultats globals, es considera que la visió central s’ha de reservar per a aquella refracció que es vulgui potenciar més
