Des del paleolític fins a l’actualitat, la forma de
viure de les tribus nòmades, i la creació dels seus
refugis per habitar l’espai natural, és tota una lliçó
d’utilització dels recursos naturals i locals, de sostenibilitat, de supervivència i autoconstrucció. És
necessari retrocedir a aquests orígens més primigenis de l’arquitectura per poder entendre el
perquè del pionerisme, una de les activitats més
típiques del moviment escolta.
L’escoltisme agafà tècniques d’algunes d’aquestes
tribus per utilitzar-les com a eina d’aprenentatge
a la natura. Una forma de créixer i una pedagogia
basada en l’estima per l’espai natural que habitem,
coneixent el que aquest ens ofereix i aprenent a
treballar-hi amb respecte. Així doncs, en els inicis del moviment, els escoltes eren una tribu més
que arribava a la natura a la recerca de refugi i el
construïa amb tot allò que tenia a l’abast. Aquestes activitats s’anomenen pionerisme.
Actualment, tot i que la cerca de la natura segueix
sent clau pel desenvolupament d’infants i joves en
el marc de l’escoltisme, el pionerisme ja no és tan
imprescindible des de la perspectiva d’haver-se
de construir tots els espais d’un campament,
però sí que es manté la perspectiva pedagògica
d’aquest. Se segueixen duent a terme activitats
de pionerisme perquè potencien diverses habilitats i destreses que són molt positives pel creixement dels infants i joves. Amb la voluntat de seguir fent aquestes activitats, però, existeixen una
sèrie de factors que dificulten la seva realització.
Un d’aquests és la falta prèvia de coneixements i
formació en aquest camp que acaba sent el detonant per decidir, directament, no fer pionerisme.
El que demanen els agrupaments escoltes de Catalunya, en aquest sentit, és poder tenir més recursos, eines i coneixements sobre tècniques de
pionerisme per poder-les desenvolupar i poder
valorar realment la importància que tenen.
Aquest treball proposa la creació d’un manual, tot
aportant uns primers apunts, que pugui ajudar als
escoltes entendre millor com es construeix, a valorar els recursos de què disposen, i a reconèixer
les possibilitats que tenen anant més enllà del
que fan actualment. Una eina de gran valor que
permetria que aquesta tradició o mètode educatiu no es perdés com ho està fent ara. Alhora, és
l’oportunitat perfecta per mirar enrere i reconèixer
els orígens del pionerisme en l’arquitectura nòmada. D’aquesta se’n poden extreure múltiples tècniques que no s’han arribat a aplicar mai en l’escoltisme, ja que és possible que o bé els escoltes no
hagin pensat a utilitzar-les o és que directament
no s’havia arribat a buscar, fins ara, la relació que
hi podia haver entre aquests dos mons que no
són, al final, tan diferents.
gmail.com
; Crespo Sánchez, Eva