En grans ciutats on la demanda d'habitatge supera l'oferta o dificulta l'accessibilitat, el model d'habitatge col·laborativa es presenta com una alternativa de solució per a aquest problema actual. Una alternativa que es mostra com un punt intermedi entre grans blocs d'habitatges convencionals i cases o veïnats aïllats on la vida en comunitat té un gran pes.
Aquest treball analitza la història d'habitatge col·laborativa a Alemanya com a reflex dels canvis històrics, culturals i sobretot socials que ha viscut el país, adaptant-se a les demandes dels usuaris. Estudi com ha estat capaç de recuperar i fomentar el model de cohousing des del sector de l'arquitectura, l'Administració pública i el mercat de l'habitatge, la recuperació d'edificis i el seu canvi d'ús i per mitjà de la promoció privada de col·lectius de cooperatives que busquen alternatives a les formes convencionals d'habitatge.
S'estudia com en les apostes per la recuperació d'edificis mostren clarament la complexitat d'adaptar-los a nous usos d'habitatges, sobretot quan l'estructura no permet la suficient flexibilitat de distribució. Anàlisi que ensenyen quines tipologies funcionen millor que altres pel que fa a el model d'habitatge col·laborativa, quins poden disposar de la suficient superfície per a crear àmplies zones comuns que aconsegueixen fomentar la vida en comunitat i les estratègies de col·locació de les mateixes. Saber quins elements fan possible el model, tendint en compte el factor arquitectònic, social, econòmic i de sostenibilitat.
En grandes ciudades donde la demanda de vivienda supera la oferta o dificulta la accesibilidad, el modelo de vivienda colaborativa se presenta como una alternativa de solución para este problema actual. Una alternativa que se muestra como un punto intermedio entre grandes bloques de viviendas convencionales y casas o vecindarios aislados donde la vida en comunidad tiene un gran peso.
Este trabajo analiza la historia de vivienda colaborativa en Alemania como reflejo de los cambios históricos, culturales y sobre todo sociales que ha vivido el país, adaptándose a las demandas de los usuarios. Estudio cómo ha sido capaz de recuperar y fomentar el modelo de cohousing desde el sector de la arquitectura, la Administración pública y el mercado de la vivienda, la recuperación de edificios y su cambio de uso y por medio de la promoción privada de colectivos de cooperativas que buscan alternativas a las formas convencionales de vivienda.
Se estudia cómo en las apuestas por la recuperación de edificios muestran claramente la complejidad de adaptarlos a nuevos usos de viviendas, sobre todo cuando la estructura no permite la suficiente flexibilidad de distribución. Análisis que enseñan qué tipologías funcionan mejor que otras en lo que se refiere al modelo de vivienda colaborativa, cuáles pueden disponer de la suficiente superficie para crear amplias zonas comunes que consiguen fomentar la vida en comunidad y las estrategias de colocación de las mismas. Saber qué elementos posibilitan el modelo, tendiendo en cuenta el factor arquitectónico, social, económico y de sostenibilidad.
In large cities where housing demand exceeds supply or hinders accessibility, the collaborative housing model is presented as an alternative solution to this current problem. An alternative that appears as an intermediate point between large blocks of conventional houses and isolated houses or neighborhoods where community life has a great weight.
This work analyzes the history of collaborative housing in Germany as a reflection of the historical, cultural and above all social changes that the country has undergone, adapting to the demands of users. I study how it has been able to recover and promote the cohousing model from the architecture sector, the Public Administration and the housing market, the recovery of buildings and their change of use and through the private promotion of cooperative groups. seeking alternatives to conventional forms of housing.
It is studied how in the bets for the recovery of buildings they clearly show the complexity of adapting them to new housing uses, especially when the structure does not allow sufficient flexibility of distribution. Analyzes that show which typologies work better than others in terms of the collaborative housing model, which ones can have enough surface to create large common areas that manage to promote community life and their placement strategies. Know what elements make the model possible, taking into account the architectural, social, economic and sustainability factor.
gmail.com
