Análisis de las características y los instrumentos para la regularización de las urbanizaciones con déficits urbanísticos en Cataluña: el caso de la comarca del Maresme

Abstract

En el període conformat entre 1956 i 1977 l'RMB pateix el creixement més intens de la història de les transformacions urbanitzadores. Per primera vegada, el territori és ocupat de forma massiva per un model de creixement deslligat de el teixit urbà. Aquests, són assentaments dispersos formats generalment per habitatges de segona residència modestes i localitzades en els vessants forestals dels turons i serralades.

En aquests temps, gran part d'aquestes urbanitzacions van ser comercialitzades sense un procés de planejament urbanístic ni d'urbanització. Actualment, moltes d'aquestes han estat consolidades adquirint posteriorment la legalitat corresponent però encara avui dia hi ha molt territori amb greus mancances d'urbanització. Aquestes insuficiències són especialment alarmants a causa de la forta transició dels habitatges, que han passat de tenir un caràcter de segona residència a primera residència, per a molts de les llars allà ubicats. Tal realitat fa que a dia d'avui sigui encara més necessari resoldre aquest conflicte urbanístic.

En aquesta línia de pensament sorgeix la Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics que marca un profund canvi per a aquestes urbanitzacions al proveir un instrument jurídic capaç de "consolidar i dotar de serveis a les urbanitzacions amb l'objectiu final d'obtenir la integració al municipi i millorar la qualitat de vida dels residents".

Aquesta tesi parteix de la base que cal regularitzar i millorar l'estat de les urbanitzacions deficients per així tenir més control sobre elles i millorar la qualitat de vida dels residents. L'objectiu principal és donar una visió exhaustiva del panorama actual de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics a la comarca de Maresme a partir de l'anàlisi de les característiques físiques, locacionals i urbanístiques i de l'impacte de la Llei 3/2009 sobre aquestes.

En el periodo conformado entre 1956 y 1977 la RMB sufre el crecimiento más intenso de la historia de las transformaciones urbanizadoras. Por primera vez, el territorio es ocupado de forma masiva por un modelo de crecimiento desligado del tejido urbano. Estos, son asentamientos dispersos formados generalmente por viviendas de segunda residencia modestas y localizadas en las vertientes forestales de las colinas y cordilleras.

En esos tiempos, gran parte de estas urbanizaciones fueron comercializadas sin un proceso de planeamiento urbanístico ni de urbanización. Actualmente, muchas de estas han sido consolidadas adquiriendo posteriormente la legalidad correspondiente pero aun hoy día existe mucho territorio con graves carencias de urbanización. Estas insuficiencias son especialmente alarmantes debido a la fuerte transición de las viviendas, que han pasado de tener un carácter de segunda residencia a primera residencia, para muchos de los hogares allí ubicados. Tal realidad hace que a día de hoy sea aún más necesario resolver este conflicto urbanístico.

En esta línea de pensamiento surge la Ley 3/2009, de 10 de marzo, de regularización y mejora de urbanizaciones con déficits urbanísticos que marca un profundo cambio para estas urbanizaciones al proveer un instrumento jurídico capaz de “consolidar y dotar de servicios a las urbanizaciones con el objetivo final de obtener la integración en el municipio y mejorar la calidad de vida de los residentes”.

Esta tesis parte de la base de que es necesario regularizar y mejorar el estado de las urbanizaciones deficientes para así tener mayor control sobre ellas y mejorar la calidad de vida de los residentes. El objetivo principal es dar una visión exhaustiva del panorama actual de las urbanizaciones con déficits urbanísticos en la comarca del Maresme a partir del análisis de las características físicas, locacionales y urbanísticas y del impacto de la Ley 3/2009 sobre estas.

In the period between 1956 and 1977, RMB underwent the most intense growth in the history of urban transformations. For the first time, the territory is massively occupied by a growth model unrelated to the urban fabric. These are dispersed settlements generally made up of modest second homes located on the forested slopes of the hills and mountain ranges.

At that time, a large part of these developments were commercialized without an urban planning or urbanization process. Currently, many of these have been consolidated, subsequently acquiring the corresponding legality, but even today there is a lot of territory with serious urbanization deficiencies. These shortcomings are especially alarming due to the strong transition of the dwellings, which have being transformated from second residence to first residence, for many of the homes located there. Such a reality makes it even more necessary today to resolve this urban conflict.

In this line of thought comes Law 3/2009, of March 10, on the regularization and improvement of urbanizations with urban deficits, which marks a profound change for these urbanizations by providing a legal instrument capable of “consolidating and providing services to urbanizations with the final objective of obtaining integration in the municipality and improving the quality of life of the residents”.

This thesis assumes that it is necessary to regularize and improve the state of poor developments in order to have more control over them and improve the quality of life of residents. The main objective is to give an exhaustive vision of the current panorama of urbanizations with urban deficits in the Maresme region based on the analysis of the physical, locational and urban characteristics and the impact of Law 3/2009 on these.