Infraestructura i territori: el Sistema Crític

Abstract

Els espais de la mobilitat esdevenen els àmbits més concorreguts de la complexa realitat metropolitana. El perfil de l’usuari de la xarxa de transport ha evolucionat en les darreres dècades com a conseqüència de la consolidació del model de ciutat dispersa. El nivell d’exigència respecte a la qualitat de l’entorn urbà on desenvolupa la seva activitat vital ha arribat a l’espai de la mobilitat. Els corredors infraestructurals d’accés a les grans aglomeracions urbanes esdevenen la porta i carta de presentació del territori. La colonització d’aquests àmbits a càrrec de sectors productius poc respectuosos amb el medi ambient i el col·lapse per la saturació de la xarxa, han estat els detonants de la conscienciació per a la preservació dels valors mediambientals. Les estratègies d’intervenció han d’estar orientades a la integració dels corredors de la mobilitat en l’entorn urbà o natural al qual donen accés. El Sistema Crític, com a àmbit de fricció entre la lògica d’inserció infraestructural i la lògica sistèmica territorial, aspira a convertir-se en l’espai públic representatiu de la col·lectivitat a escala metropolitana. El Sistema Crític ha d’assumir el seu paper estructurant a partir del reconeixement d’una identitat morfològica pròpia i l’elaboració d’un codi simbòlic i cívic envers la comunitat.