La raó de ser del projecte es fonamenta en la localització i l’estat de l’actual carretera C- 28.
Actualment la carretera separa les localitats d'Alt Àneu i Naut Aran (Vall d'Aran).
Aquesta és de difícil traçat, afectada cada hivern per grans acumulacions de neu i allaus, i per
això hi ha una demanda social de la remodelació, ampliació i condicionament de la C-28. Part
d’aquesta nova carretera inclouria la construcció d’un nou túnel, el Túnel de Sorpe. De fet
segons els veïnat, seria la solució definitiva a l'aïllament que periòdicament pateix la comarca
en relació amb la Vall d'Aran i França.
De fet aquesta reivindicació ja és antiga ja que es remonta, aproximadament al 2003 quan en
aquell hivern, el port va estar tancat durant 34 dies.
Actualment, la carretera en qüestió presenta una secció d’ample variable entre 5 i 6 metres,
sent de doble sentit, un ferm fortament deteriorat amb una pèrdua important de les seves
característiques estructurals com demostren la presència de flonjalls, esquerdes longitudinals i
transversals, així com irregularitats superficial. Avui en dia, és un conjunt d’alineacions corbes,
que encara que no siguin massa tancades són excessives en nombre, que defineixen un traçat
força sinuós.
Amb la finalitat de millorar la carretera s’ha portat a terme una ampliació de la plataforma de la
carretera per tenir una calçada única amb dos carrils de 3,50 metres amb un sobreample
variable i vorals de 1,00 metre.Amb el nou traçat es busca aconseguir un traçat amb menys corbes i amb radis que permetin
la velocitat de projecte, 60 km/h amb garanties de seguretat pels futurs usuaris.
Pel que fa a l’àmbit del projecte es concentra estrictament el Túnel de Sorpe. Aquest túnel té
una longitud total de 403 metres, dels quals 398 són excavats en mina.
La zona d’estudi està situada en la zona axial del Pirineu occidental, que constitueix l’eix
paleozoic de la cadena pirinenca i vorejada al sud per materials mesozoics i terciaris, que
constitueixen el Prepirineu.
El material pel qual discorrerà el túnel, és la unitat PQ, de la formació Piles-Estats. Es tracta de
fil·lites i quarsarenites de color marró-gris. Formen una sèrie rítmica en la que s’alternen els
nivells de fil·lites i de quarsarenites. Els gresos majoritàriament són grauvaques amb aspecte
quarsític, que han patit un metamorfisme regional de baix grau i passa a quarsarenita.
El material d’aquesta formació té una qualitat mitja bona, pel qual s’estima que el millor mètode
d’excavació és NATM (Nou Mètode Austríac), excavant-se mitjançant explosius i amb suports
puntuals de mètodes mecànics primer excavant l’avanç i després la destrossa.
En tota la traça, per a tots els tipus de sosteniment, s’aplicaran 5cm de segellat. Es defineixen 3
tipus de sosteniments per al túnel. El primer sosteniment, ST-I serà el més lleuger i s’aplicarà a
la major part del túnel a la roca amb una major qualitat. El segon sosteniment, ST-II, s’aplicarà
on la roca estigui més alterada. Finalment, el tercer sosteniment, ST-EI, és el que s’aplicarà als
embrocaments del túnel, essent el més pesant El túnel també portarà sistemes de drenatge i impermeabilització i es preveu la necessitat d’un
pla d’auscultació per controlar les deformacions d’aquest.
Un altre aspecte important en el projecte és el mediambiental, ja que l’àrea d’influència de la C-
28 inclou espais protegits com el riu Bonaigua. Malgrat això, s’ha comprovat que l’alternativa que comporta la construcció del túnel, és millor que l’alternativa d’una carretera totalment
superficial. Per pal·liar les conseqüències de la construcció de l’excavació subterrània, s’han
previst diverses mesures correctores.
Per últim, a part de descriure el Plec de Prescripcions Tècniques, d’obligatori compliment a
qualsevol projecte, s’ha fet un pressupost en el que es preveu que la construcció del túnel sumi
un total de 8.568.942,52 €.
