Mètodes subjectius versus objectius per avaluar la funció visual en pacients pseudofàquics

Abstract

OBJECTIUS: La motivació principal que a conduït la realització d’aquest treball ha sigut estudiar els obstacles amb els que es troben diàriament els òptics-optometristes durant la realització dels exàmens visuals (Refracció, sensibilitat al contrast, agudesa visual entre d’altres) a pacients pseudofàquics, en especial, implantats amb LIOs trifocals. Obstacles provocats tant pels dissenys avançats d’aquestes, els fenòmens òptics que es donen en el seu funcionament com per la seva interacció amb els instruments optomètrics durant la realització d’aquestes proves. METODOLOGIA; La metodologia seguida ha sigut l’estudi i l’anàlisi de diferents articles científics realitzant així una recerca bibliogràfica àmplia que ha permès l’extracció de resultats els quals s’han comparat i han donat lloc a unes conlusions. CONCLUSIONS: En presència de LIO trifocal, en aquest treball, difractiva, tots els mètodes objectius utilitzats en la mesura de la refracció (Equivalent esfèric i ambdós components cilíndrics J0 i J45) han mostrat valors més negatius que la refracció subjectiva o manifesta. Aquests errors van ésser deguts tan a la geometria i òptica de la lent ja que aquesta influeix directament en l’aberració esfèrica i per tant en la qualitat de la imatge (l’increment de l’aberració esfèrica guarda, a la vegada, una estreta correlació amb l’error esfèric corregit) com a altres variables tals com el diàmetre pupil·lar del pacient en diferents condicions de llum. Malgrat les petites diferències, aquests mètodes objectius poden donar-se com a correctes si són utilitzats com a punt de partida en l'avaluació de la refracció de pacients implantats amb lents intraoculars trifocals