Pere IV és la gran diagonal del Poblenou. És un carrer projectat a meitat del segle XVIII per enginyers militars seguint la traça d’un dels camins rals que entraven a Barcelona. Durant segles, va ser la via de connexió de la ciutat amb Girona i França. El tall que la carretera va provocar en el sòl agrari va reendreçar la parcel·lació de manera perpendicular a la via, en unes traces que encara són visibles en l’estructura del carrer. Des de meitats del segle XIX s’hi van anar instal·lant fàbriques que van convertir el carrer en l’eix industrial més important de la ciutat en arribar al segle XX. La Escocesa, Oliva Artés, Can Carné, Olis Pallarès, la Cooperativa Flor de Maig, la Fàbrica Alié o Ca L’Illa en són alguns dels exemples més coneguts. La desindustrialització de la ciutat a partir dels anys ‘60, acompanyada de la consolidació de la Gran Via a llevant i de l’obertura de la Diagonal fins al mar al ’92, van desplaçar-ne el seu rol central. Pere IV i el teixit que l’envolta semblen, tant per l’aspecte actual del carrer com per l’aparent baixa activitat que s’hi desplega, estar al marge de les transformacions de la Barcelona central. Pere IV queda molt lluny, com ho confirma l’estudi acurat dels temps de desplaçament desde diferents punts del carrer als llocs centrals de Barcelona. (https://www.tmb.cat/en/barcelona/going-to/start): queda més lluny dels equipaments centrals de la ciutat que moltes ciutats mitjanes, i aquesta distància no es pot resoldre amb nova urbanització.
