Estudi físic i constructiu de les esglésies romàniques de la Vall Ferrera

Abstract

Per tal de començar aquest treball vam posar-nos en contacte amb els nostres tutors. Primerament vam visitar la Montserrat Bosch, que ens va presentar el Projecte de classificació de les esglésies de la Vall Farrera, el qual nosaltres havíem de començar a completar amb l’estudi més profund de dues de les esglésies tractades en aquest treball. Per tal d’escollir quines esglésies tractaríem, vam desplaçar-nos fins a la Vall Farrera (Pallars Sobirà) per visitar pràcticament les 25 esglésies tractades a l’anterior projecte. D’aquesta manera ens vam decantar per aquestes esglésies per la tranquil·litat del poble de Tírvia i per la bellesa de la situació d’Alendo. Posteriorment, per presentar la proposta de projecte vam tornar a pujar a la Vall Farrera per agafar una idea més clara del que anàvem a fer, i a veure la disposició per entrar a les esglésies i treballar en ell. Aquest segon viatge ens va començar a fer adonar de la dificultat que ens provocaria la distància de les esglésies respecte la nostra vivenda. Finalment, abans de presentar la proposta vam contactar amb el taller de Patrimoni Arquitectònic, particularment amb en Santiago Canosa per que ens tutorés el treball conjuntament amb la Montserrat, degut a la importància de l’aixecament gràfic d’aquest treball. Un cop acceptat el projecte, vam utilitzar el primer cap de setmana per fer els primers croquis de les esglésies amb les seves corresponents mides, per plantejar-nos com triangularíem les esglésies. D’aquesta manera vam adonar-nos de la dificultat que ens donaria l’església de Santa Eulàlia d’Alendo alhora de prendre unes triangulacions exteriors. Així, vam adreçar-nos al Taller de Patrimoni arquitectònic, per demanar ajuda, i ens van proporcionar una taquímetre per procedir amb aquesta església. Per tal d’utilitzar aquest aparell, vam recórrer a en Jordi Xiques, el qual ens va donar quatre idees bàsiques per recordar el funcionament d’aquest mateix. Un cop en el terreny, i amb el taquímetre, vam tenir la col·laboració d’una tercera persona per agilitar la feina i la presa de dades. A la vegada que procedíem en l’elaboració dels plànols, vam moure’ns per diferents destinacions per documentar-nos de la història d’aquestes esglésies. Amb Tírvia no vam tenir cap problema degut a la disponibilitat de l’alcalde, però per investigar sobre Alendo vam tenir força problemes, els quals no hem acabat de vèncer degut a la falta d’existència d’informació. Aquest projecte, com vam veure en el segon viatge amb destí a la Vall Farrera se’ns ha complicat degut a la llunyania de l’emplaçament, i no sent suficient això, el tipus de clima se’ns ha interposat en quant a l’existència de nevades a la zona. Un altre dels impediments finalment superats, ha estat la dificultat de compaginar aquest projecte amb la vida laboral. Finalment, comentar que trobem imprescindible ser dos alumnes per realitzar aquest projecte, ja que per la presa de dades és necessari. Aquest punt però, és difícil classificar-lo com a inconvenient o avantatge, ja que ser dos alumnes proporciona desavinences alhora de decidir punts crítics. Això ens és donat també per l’existència de dos tutors, els quals ens marcaven el camí alhora de continuar el projecte. El motiu pel qual no ho classifiquem com a inconvenient, és que sempre que hi ha canvis d’opinió, el que preval és el més exigent, i d’aquesta manera anem pel bon camí.