Barcelona va ser la primera gran ciutat europea sobre la qual es va plantejar una batalla aèria. La primera urbs atacada sistemàticament per l’aviació. Al llarg de dos anys i mig, de 1936 a 1939, els agressors van maldar per destruir les infraestructures i les indústries de la ciutat emprant avions i vaixells de guerra. La piconadora aèria es va acarnissar sobre fàbriques, tallers, magatzems, indústries de material de guerra, el port, les estacions de ferrocarril i els edificis oficials. Sobre i contra la ciutat es va assajar de tot: bombardeigs diürns i nocturns, amb grans i petites formacions, amb vols rasants i a gran alçària i amb bombes de totes mides i tipus. L’ofensiva es va abatre també contra la població civil, els bombarders feixistes van practicar atacs terroristes contra zones densament poblades causant milers de morts i la destrucció de centenars d’habitatges.
El projecte que presentem és un estudi de com han evolucionat o canviat aquests centenars d’habitatges des del punt de vista físic i constructiu.
Es tracta d’una auditoria de les façanes de tots els edificis que van ser bombardejats durant la guerra civil, seguint el registre de sortides dels bombers de Barcelona. En aquest llistat, trobem un recull d’unes 1700 finques aproximadament repartides per tota la ciutat. Aquesta relació d’edificis sinistrats per les bombes, va des del 13 de Febrer de 1937 fins el 16 de Gener de 1939, classificats per dia de bombardeig i indicant l’estat en què va quedar la finca: ruïna total, ruïna parcial o amb desperfectes.
En el treball s’analitza façana per façana i s’avalua el seu estat actual. Conté, a més, informació històrica d’interès per a poder situar en un context els diferents edificis que s’han estudiat. També es dona informació detallada dels bombardejos més significatius que es van produir a Barcelona i de quins aparells bèl·lics es van utilitzar en els atacs a la ciutat i en la seva defensa, així com en l’armament utilitzat.
Prèviament a l’anàlisi de les façanes, s’expliquen les diferents patologies que poden presentar els tancaments exteriors i les causes que poden provocar-les.
A continuació de l’auditoria de les façanes, es realitza un balanç on es resumeixen les dades i s’analitzen el fets per tal de comprovar les zones més i menys afectades pels bombardejos i per tant les zones on més i menys edificis varen ser bombardejats, els tipus d’edificis afectats, de quina època, quins es mantenen avui dia des de llavors i quins no, el tipus de catalogació; tot estructurat per districtes i barris. Finalment, en les conclusions, comentem el resultats d’aquest balanç.
Complementant el treball, s’afegeixen unes fitxes comentant els bombardeigs de la Plaça de Sant Felip Neri i del Coliseum; també s’explica com és i com es troba actualment un dels refugis antiaeris més grans dels que es van construir durant la Guerra Civil a Barcelona, el de la Plaça del Diamant, situat al districte de Gràcia. Detallem el diferents avions de combat i tipus de bombes que es van utilitzar durant els atacs i destaquem també, com edifici singular, la Fàbrica Elizalde, un dels edificis que va patir el primer bombardeig que van fer a Barcelona.
El contingut pretén donar coneixement del que ha passat amb els edificis que van suportar, en major o menor mesura, el pes de la guerra; també, donar a conèixer el seu estat actual i si la façana presenta o no bones condicions de manteniment. Cal dir però que aquest estudi no és definitiu, és a dir, que no representa la totalitat dels edificis sinistrats pels bombardejos de Barcelona sinó que fa referència, com comentàvem anteriorment, al llistat de sortides dels bombers.
S’intenta, amb la consulta, sensibilitzar a la gent per a que participi en la conservació dels vells edificis ja que són part de la nostra història.
Es busca, en definitiva, fomentar la conservació, valoració, restauració, protecció i defensa dels valors artístics, històrics, arqueològics, típics o tradicionals del patrimoni arquitectònic de la ciutat i dels seus elements naturals i urbans d’interès.
