Es creu que la fusió de dos forats negres supermassius produeix una gran intensitat d'ones gravitacionals i, en general, un forat negre resultant que retrocedeix respecte al centre de masses del sistema binari predecessor.
Si la coalescència es produeix en una galàxia rica en gas, es pot observar també una contrapartida electromagnètica força lluminosa.
Els sistemes de forats negres supermassius en què es puguin detectar ambdues emissions ens oferiran una oportunitat única per descodificar les propietats dels forats negres originals a partir de les ones gravitacionals i també determinar la velocitat del forat negre resultant a partir de les observacions electromagnètiques.
El consens entre astrofísics és que les dues emissions combinades podrien establir restriccions més fortes a les propietats dels forats negres en procés de fusió que una sola emissió, tanmateix encara no es coneixen les implicacions quantitatives d'aquestes deteccions múltiples.
Motivats per aquesta qüestió, investiguem la millora en l'estimació de paràmetres en sistemes binaris de forats negres supermassius que suposarien les esmentades deteccions múltiples i quantifiquem quines configuracions se'n veurien més beneficiades.
Els resultats d'aquest treball són d'importància directa per al futur observatori d'ones gravitacionals LISA i també són rellevants per a tots els altres observatoris d'ones gravitacionals i electromagnètiques que poden formar part de deteccions múltiples de fusions de forats negres supermassius.
Se cree que la fusión de dos agujeros negros supermasivos produce una gran intensidad de ondas gravitacionales y, en general, un agujero negro resultante que retrocede respecto al centro de masas del sistema binario original.
Si la coalescencia se produce en una galaxia rica en gas, se puede observar además una contrapartida electromagnética.
Los sistemas de agujeros negros supermasivos en los que se puedan detectar ambas emisiones nos ofrecerán una oportunidad única para descodificar las propiedades de los agujeros negros originales utilizando las ondas gravitacionales y para determinar la velocidad del agujero negro resultante a partir de las observaciones electromagnéticas.
El consenso entre astrofísicos es que la combinación de ambas emisiones podría establecer restricciones más fuertes a las propiedades de los agujeros negros en proceso de fusión que solamente una emisión, sin embargo aun no se conocen las implicaciones cuantitativas de dichas detecciones múltiples.
Motivados por esta cuestión, investigamos la mejora en la estimación de parámetros en sistemas binarios de agujeros negros supermasivos que supondrían dichas detecciones múltiples y cuantificamos qué configuraciones se verían más beneficiadas.
Los resultados de este trabajo son de importancia directa para el futuro observatorio de ondas gravitacionales LISA, y también son relevantes para todos los demás observatorios de ondas gravitacionales y electromagnéticas que pueden formar parte de detecciones múltiples de fusiones de agujeros negros supermasivos.
A coalescence of two supermassive black holes (SMBHs) is expected to produce copious amounts of gravitational waves (GWs) and in general, a remnant SMBH that is recoiling with respect to the center of mass of its parent binary.
When the SMBH coalescence occurs in a gas-rich galaxy, GWs may be accompanied by a luminous electromagnetic (EM) counterpart.
Systems of SMBHs for which both emission signatures can be detected will provide us with a unique opportunity to decode the properties of the pre-merger binaries from GWs and to determine the speed of the recoiling remnant from EM observations.
There is a consensus among astrophysicists that combined together, the GW and EM detections should provide stronger constraints on the properties of merging binaries than either one in isolation, but the quantitative implications of such detections are yet to be understood.
Motivated by this question, we investigate the improvement in SMBH binary parameter estimation brought about by the multimessenger detections of their mergers and quantify which binary configurations will benefit the most from this approach.
The results of this work are of direct importance for the future space-based GW observatory LISA and are also relevant to all other GW and EM observatories that will partake in multimessenger detections of coalescing black hole binaries.
