És un fet que durant la meva trajectòria a l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura de Barcelona sempre he admirat el Taller d’Arquitectura.
Però no va ser fins aquest últim semestre durant el meu últim any de grau,
que per casualitat vaig sentir nombrar per primera vegada el nom: Anna
Bofill. Com pot ser que després de sis anys estudiant arquitectura a
Barcelona no hagués sentit mai a parlar sobre ella? Aquest és un fet que
m’entristeix com a dona i que m’avergonyeix com a estudiant.
Essent plenament conscient que fins ara només m’han explicat una part de
la història de l’arquitectura - incomplerta i distorsionada però que sempre té
el mateix tipus de protagonista: un Arquitecte Estrella, home, blanc i solitari
– I amb la intenció d’acabar la meva primera etapa a la ETSAB amb una
visió més àmplia de la història i amb un ventall de referències femenines al
meu calaix, he volgut utilitzar aquest Treball Final de Grau per poder fer una
investigació sobre l’Anna Bofill Levi, un personatge que va lluitar en contra
d’aquesta vessant de l’arquitectura i que va decidir apostar per el ciutadà en
comptes de la passarel·la.
Aquest treball està fet amb dos objectius. En primer lloc, mitjançant una
entrevista es pretén donar-li la veu a la pròpia arquitecta per tal de que ella
mateixa tingui la opció de re-escriure el que va passar a partir del seu
testimoni. En segon lloc, demostrar, evidenciar i accentuar aquest buit que
(no) ens arriba per tal de que ens donem compte de tot el mal que això ha
provocat i continuar provocant tant a dins de la nostra professió com en la
nostra societat. Mitjançant un anàlisis del context històric en el que l’Anna
Bofill es trobava en el moment de començar la seva carrer, una recopilació
d’entrevistes a altres dones arquitectes d’aquella època i un treball
d’investigació de totes les dones arquitectes que junt amb l’Anna Bofill van
formar la primera generació d’arquitectes d’Espanya.
gmail.com
