About inhabiting: subjects, objects and habitable space

Abstract

Este trabajo recupera las propuestas arquitectónicas y artísticas de las décadas posteriores a la Segunda Guerra Mundial que -según las principales líneas de pensamiento de esos años- redefinen el espacio habitable a partir de los factores perceptivos y emocionales del sujeto que habita. El objetivo es demostrar cómo estas producciones vinculan sus contenidos estéticos e ideológicos con obras anteriores pero, al mismo tiempo, son coherentes con propuestas recientes ya que dan respuestas aplicables a las necesidades del mundo actual. La revisión de los textos de ciertos filósofos, así como la relectura de ensayos de arquitectos y artistas, constituyen el marco teórico que articula la secuencia de obras analizadas. Metodológicamente, los proyectos y los escritos que los sustentan se retroalimentan sucesivamente en un camino que no sólo implica la intimidad asociada al interior del espacio habitable, sino también las relaciones sociales y ambientales establecidas con el exterior y con la naturaleza. Este enfoque transversal de la habitabilidad, que entrelaza diferentes disciplinas para abordar su redefinición, es una de las novedades de la investigación. La revisión crítica de los parámetros positivistas e higienistas heredados del Movimiento Moderno que estos trabajos llevan a cabo desde la lógica de un humanismo sostenible, junto con la constatación de la vigencia actual de sus enunciados y su contribución a la mejora de la habitabilidad son algunas de las principales conclusiones de este estudio.

Aquest treball recupera les propostes arquitectòniques i artístiques de les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial que -segons les principals línies de pensament d'aquests anys- redefineixen l'espai habitable a partir dels factors perceptius i emocionals del subjecte que habita. L'objectiu és demostrar com aquestes produccions vinculen els seus continguts estètics i ideològics amb obres anteriors però, al mateix temps, són coherents amb propostes recents perquè donen respostes aplicables a les necessitats de el món actual. La revisió dels textos de certs filòsofs, així com la relectura d'assaigs d'arquitectes i artistes, constitueixen el marc teòric que articula la seqüència d'obres analitzades. Metodològicament, els projectes i els escrits que els sustenten es retroalimenten successivament en un camí que no només implica la intimitat associada a l'interior de l'espai habitable, sinó també les relacions socials i ambientals establertes amb l'exterior i amb la natura. Aquest enfocament transversal de l'habitabilitat, que entrellaça diverses disciplines per a abordar la seva redefinició, és una de les novetats de la investigació. La revisió crítica dels paràmetres positivistes i higienistes heretats de el Moviment Modern que aquests treballs duen a terme des de la lògica d'un humanisme sostenible, juntament amb la constatació de la vigència actual dels seus enunciats i la seva contribució a la millora de l'habitabilitat són algunes de les principals conclusions d'aquest estudi.

This paper retrieves the architectural and artistic proposals of the decades after World War II that – according to the main lines of thought of those years – redefine habitable space from the perceptive and emotional factors of the inhabiting subject. The objective is to demonstrate how these productions link their aesthetic and ideological contents with previous works but, at the same time, are consistent with recent proposals as they provide applicable responses to the needs of today's world. The revision of the texts of certain philosophers, as well as the re-reading of essays by architects and artists, constitute the theoretical framework that articulates the sequence of analysed works. Methodologically, the projects and the writings that support them are successively fed back into a path that not only involves the intimacy associated with the interior of the habitable space, but also the social and environmental relations established with the exterior and with nature. This transversal approach to habitability, interlacing different disciplines to address its redefinition, is one of the novelties of the research. The critical review of the positivist and hygienist parameters inherited from the Modern Movement that these works carried out from the logic of a sustainable humanism, along with the verification of the present validity of their statements and their contribution to the improvement of habitability are some of the main conclusions of this study.