World Exhibitions and changes in the urban morphology of Seville

Abstract

El objetivo de este artículo es identificar e interpretar con exactitud matemática la diferencia entre los efectos de las intervenciones que se llevaron a cabo en la morfología de la estructura urbana de Sevilla con motivo de la organización de exposiciones mundiales, con énfasis en la operacionalización de tres niveles de resolución. El método comparativo se utilizó para analizar los cambios en los elementos generativos de la unidad morfológica básica, tejido urbano y componentes de la composición de la estructura urbana generados por las intervenciones en las ubicaciones de las exposiciones realizadas en 1929 y 1992. El análisis se realizó por métrica y/o cuantificación topológica, o calificación de los elementos generativos construidos diacrónicamente. Los indicadores de tercer nivel apuntan a la posibilidad de cuantificación y calificación de indicadores de interacción de estructuras urbanas con sistemas urbanos en el cuarto nivel de resolución. La aplicación de más de veinte indicadores de los elementos de la morfología urbana construidos diacrónicamente con motivo de un mismo tipo de evento (una exposición mundial), sobre un mismo objeto (Sevilla), permite la operacionalización y evaluación científica de los cambios espaciales. Dado que los estudios actuales se centran más en el análisis de la morfología urbana en diferentes niveles de resolución, este artículo intenta contribuir a la teoría de la morfología urbana al vincular diferentes niveles de resolución con un mayor número de indicadores. La aproximación al análisis de resolución de tercer nivel apunta específicamente a la originalidad de la investigación, tratando de darle mayor significación a ese nivel y ampliar las bases para analizar el cuarto nivel de resolución de morfología urbana.

L'objectiu d'aquest article és identificar i interpretar amb exactitud matemàtica la diferència entre els efectes de les intervencions que es van dur a terme a la morfologia de l'estructura urbana de Sevilla amb motiu de l'organització d'exposicions universals, amb èmfasi en l’operacionalització de tres nivells de resolució. El mètode comparatiu es va utilitzar per analitzar els canvis en els elements generatius de la unitat morfològica bàsica, teixit urbà i components de la composició de l'estructura urbana generats per les intervencions en les ubicacions de les exposicions realitzades en 1929 i 1992. L'anàlisi es va realitzar per mètrica i quantificació topològica, o qualificació dels elements generatius construïts diacrònicament. Els indicadors de tercer nivell apunten a la possibilitat de quantificació i qualificació d'indicadors d'interacció d'estructures urbanes amb sistemes urbans en el quart nivell de resolució. L'aplicació de més de vint indicadors dels elements de l'arquitectura construïts diacrònicament amb motiu d'un mateix tipus d'esdeveniment (una exposició mundial), sobre un mateix objecte (Sevilla), permet l'operacionalització i avaluació científica dels canvis espacials. Atès que els estudis actuals es centren més en l'anàlisi de l'arquitectura en diferents nivells de resolució, aquest article intenta contribuir a la teoria de l'arquitectura al vincular diferents nivells de resolució amb un major nombre d'indicadors. L'aproximació a l'anàlisi de resolució de tercer nivell apunta específicament a l'originalitat de la recerca, tractant de donar-li major significació a aquest nivell i ampliar les bases per analitzar el quart nivell de resolució de morfologia urbana.

The aim of this article is to identify and interpret with mathematical exactitude the difference between the effects of interventions that were carried out in the urban structure morphology of Seville on the occasion of organising world exhibitions, with an emphasis on the operationalisation of three levels of resolution. The comparative method was used to analyse changes in the generative elements of the basic morphological unit, urban tissue and components of the urban structure composition generated by interventions at the locations of the exhibitions held in 1929 and 1992. The analysis was performed by metric and/or topological quantification, or qualification of the generative elements built diachronically. Third level indicators point to the possibility of quantification and qualification of interaction indicators of urban structures with urban systems at the fourth level of resolution. The application of more than twenty indicators of the urban morphology elements built diachronically on the occasion of the same type of event (a world exhibition), on the same object (Seville), enables the operationalization and scientific evaluation of the spatial changes. Since current studies focus more on analysing of urban morphology at different levels of resolution this article attempts to contribute to urban morphology theory by linking different levels of resolution with a larger number of indicators. The approach to the third level resolution analysis specifically points to the originality of the research, trying to give that level greater significance and to extend the basis for analysing the fourth level of urban morphology resolution.