El fenómeno de la urbanización difusa y sus procesos son parte de los elementos que han provocado la transformación del ambiente de manera acelerada y drástica. En este contexto, los espacios naturales pueden permanecer como espacios públicos tradicionales, en otros casos; estas áreas pueden convertirse en áreas residuales. Sin embargo, en el peor de los casos, estas áreas naturales pueden caer en manos de especuladores que comprometen su existencia, agregándolas al entorno urbano construido y limitando su disponibilidad. Este estudio tiene como principal interés abordar las formas de intervención de dos áreas naturales en el contexto nanocuenca, que se absorbieron y transformaron, permaneciendo como espacio abierto público, en la ciudad de Xalapa, Veracruz. Esto, bajo un marco conceptual de planificación y diseño y su interconexión con los sistemas naturales. Metodológicamente, este análisis se basa en la delimitación del sistema hidrográfico a nivel de subcuenca y microcuenca en donde están inmersos. Particularmente, la nanocuenca cuenca fue la base del estudio por la importancia que tiene el agua, para la planificación y toma de decisiones al integrar este tipo de áreas a la ciudad. Por otra parte, se analizaron principios de diseño para llegar a un concepto de espacio público abierto equilibrado y funcional para confrontarlo con las intervenciones realizadas en el caso Xalapa. Los resultados obtenidos muestran dos formas de apropiación y transformación del espacio, las cuales se interpretan, perciben y responden de maneras distintas a cada uno de los sitios. Además, demuestran que es necesario incluir y reforzar la participación de la colectividad en el proceso de toma de decisiones e interesarla lo más ampliamente posible en la planificación de su ciudad y la conservación de los espacios públicos naturales.
El fenomen de la urbanització difusa i els seus processos són part dels elements que han provocat la transformació de l'ambient de manera accelerada i dràstica. En aquest context, els espais naturals poden romandre com a espais públics tradicionals, en altres casos; aquestes àrees poden convertir-se en àrees residuals. No obstant això, en el pitjor dels casos, aquestes àrees naturals poden caure en mans d'especuladors que comprometen la seva existència, agregant a l'entorn urbà construït i limitant la seva disponibilitat. Aquest estudi té com a principal interès abordar les formes d'intervenció de dues àrees naturals en el context nanocuenca, que es van absorbir i transformar, romanent com a espai obert públic, a la ciutat de Xalapa, Veracruz. Això, sota un marc conceptual de planificació i disseny i la seva interconnexió amb els sistemes naturals. Metodològicament, aquesta anàlisi es basa en la delimitació de sistema hidrogràfic a nivell de sub-conca i micro-conca on estan immersos. Particularment, la nanocuenca conca va ser la base de l'estudi per la importància que té l'aigua, per a la planificació i presa de decisions a l'integrar aquest tipus d'àrees a la ciutat. D'altra banda, es van analitzar principis de disseny per arribar a un concepte d'espai públic obert equilibrat i funcional per confrontar-lo amb les intervencions realitzades en el cas Xalapa. Els resultats obtinguts mostren dues formes d'apropiació i transformació de l'espai, les quals s'interpreten, perceben i responen de maneres diferents a cada un dels llocs. A més, demostren que cal incloure i reforçar la participació de la col·lectivitat en el procés de presa de decisions i interessar-la el més àmpliament possible en la planificació de la seva ciutat i la conservació dels espais públics naturals.
The phenomenon of diffuse urbanization and its processes are part of the elements that have caused the transformation of the environment in an accelerated and drastic way. In this urban context, natural areas can remain as traditional public spaces, in other cases; these areas may become residual areas. However, at worst these natural areas may fall into the hands of speculators who compromise their existence, adding them to the urban built environment and constraining their availability. The main interest of this study is to address the forms of intervention and transformation of two natural areas as open public space located on the nano-watershed context of the city of Xalapa, Veracruz. Inscribed in a conceptual framework of planning and design and its interconnection with natural systems, this article examines planning and design decisions for the transformation of natural sites. Methodologically, this analysis is based on the delimitation of the hydrographic system at the sub-basin and micro-basin level where they are located. On hand, the nano-watershed was the basis for the study, due to the importance of water for planning and decision-making when integrating these two areas into the city. On the other hand, design principles were analyzed to integrate a concept of balanced and functional open public space to confront it with the interventions carried out in the case of Xalapa. The results show two forms of appropriation and transformation of the spaces. These two forms emerged from two different ways of interpreting, perceiving, and responding to each of the sites to transform them as public spaces. In addition, the study shows that it is necessary to include and strengthen community interest and participation, as widely as possible, in the decision-making process in the planning of the city and the conservation of natural public spaces.
