| dc.description.abstract | Introducció: Actualment existeix evidència clínica de l’eficàcia d’utilitzar tècniques d’estimulació auditiva neurosensorial com a complement dels procediments optomètrics i de teràpia visual, sobretot en les dificultats d’aprenentatge. Objectiu: Aquest treball de final de Grau te un objectiu principal i un secundari. L’objectiu principal és conèixer com han anat evolucionant al llarg de la història les diferents tècniques d’estimulació auditiva. La cerca bibliogràfica ha permès fer una anàlisi comparativa de les tècniques de neuroestimulació que s’utilitzen actualment, com són Tomatis, Bérard i SENA. Conèixer les característiques comunes i diferencials de les tècniques de neuroestimulació és important per poder diferenciar el seu mecanisme d’acció respecte a altres tècniques més antigues, que utilitzaven també la música com a vehicle terapèutic, com la musicoteràpia i la teràpia dels sons. L’objectiu secundari és aprofundir en el coneixement de la tècnica Tomatis de reeducació de l’escolta, i per això és primordial començar fent una introducció dels mecanismes funcionals de l’oïda, per poder comprendre que escoltar és molt més que sentir-hi. Metodologia: El treball comença amb una cerca bibliogràfica, utilitzant les paraules clau oïda, escolta, estimulació auditiva neurosensorial, Tomatis, Bérard, SENA, entre d’altres, en diferents mitjans com PubMed, Google Acadèmic, pàgines web, Medline i la lectura de diversos llibres. Resultats: Amb tota la informació recopilada he fet l’anàlisi comparativa de les diferents tècniques. Conclusió: En la literatura consultada hi ha evidència de que l’estimulació auditiva millora les capacitats auditives i vestibulars necessàries per desenvolupar les habilitats de lectura i escriptura, tant de nens com d’adults. Com a conseqüència, la integració visual-auditiva també resulta beneficiada. Però, després de valorar els resultats de la cerca bibliogràfica, s’ha constatat que no hi ha referències que es puguin considerar evidències científiques vàlides, atès que no han estat publicades en revistes indexades ni peer-reviewed |
