Anàlisi del comportament de columnes de prestatgeria metàl·lica a flexió i a flexió combinada amb esforç axial
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2020-07-09
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
Abstract
Aquest treball té com a principal objectiu l’ampliació del coneixement i de l’anàlisi del comportament dels perfils dels puntals de prestatgeries metàl·liques industrials, que es troben sotmesos a l’acció combinada d’esforç axial i moments flectors. Més concretament, parteix de la hipòtesi que fer una modificació a la distribució de forces de l'assaig a flexió que estableix la normativa EN15512 per la determinació dels moments resistents efectius, pot millorar els resultats que s’obtenen en calcular la capacitat resistent del puntal segons aquesta normativa.
Així, proposa la comparació de l’assaig normatiu vigent, a quatre punts d’aplicació de força, amb un assaig la distribució de forces del qual redueixi l'esforç tallant del punt crític del puntal a la meitat, a sis punts d’aplicació de força. Aquesta comparació es realitza per a totes les posicions d'assaig que estableix la normativa i de dues maneres diferents: de forma experimental i mitjançant la simulació numèrica pel mètode dels elements finits: En primer lloc s’introdueix l’objecte d’estudi, els puntals per a prestatgeries metàl·liques industrials, i totes les característiques necessàries per a dur a terme l’anàlisi del seu comportament resistent: geometria, sol·licitacions a la que es troben sotmesos, fallida, procés de fabricació i mètodes habituals del càlcul resistent.
Seguidament, es presenten tots els tests experimentals que cal realitzar, el seu muntatge, els seus resultats i el procés de càlcul que se segueix per l’obtenció dels
moments resistents efectius de la secció. Una primera anàlisi dels resultats sembla mostrar que l’efecte de l’esforç tallant és estadísticament significatiu en la força de fallida última dels puntals sotmesos a flexió simple.
A continuació, es procedeix a la simulació numèrica de l'assaig mitjançant el mètode dels elements finits. Malgrat l’ús de diferents models per a la simulació, no
s’aconsegueix obtenir uns resultats que verifiquin els resultats experimentals i, per tant, validin els càlculs numèrics.
Finalment, s’aplica la normativa per a tres casos dels quals es coneix el comportament de fallida real. Tot representant les superfícies de fallida obtingudes
amb moments resistents a quatre i a sis punts de força i comparant-les amb les superfícies de fallida reals, s’observa que, malgrat donar-se alguna petita millora,
aquesta no és suficient per justificar una complicació de l’assaig normatiu i ratificar la hipòtesi del treball.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
annexos-tfg.pdf | 4,959Mb | Visualitza/Obre | ||
memoria-tfg.pdf | 13,18Mb | Visualitza/Obre |