Del monestir de Sant Hilari al Balneari de Cardó: Arquitectura, paisatge i construcció

Abstract

De desert de Sant Hilari a Balneari de Cardó. O, el que és el mateix, de la comunitat de carmelites descalços de Catalunya a les famílies Cabestany, Fonoll i Viñas. La Serra de Cardó conté la finca en que es desenvolupa tota la història que explicarem en aquestes pàgines. En aquest context, tornem a l'any 1604, en que un jove frare anomenat Pablo de Cristo, junt al pare Francisco Banda de la Madre de Dios, arriba a la serra, per a que llavors deserta, i comencen la construcció del conjunt monàstic, recloent-se a l'ara anomenada cova del Fundador, i començant per una petita casa amb una petita capella on poder descansar. El motiu d'escollir la Vall de Cardó per a construir-hi el desert és el fet de disposar de totes les característiques que ho fan possible: la inexistència de civilització propera, la gran quantitat de fonts amb un cabal d'aigua exuberant, la morfologia de la vall que permetia construir les ermites del desert de forma aproximadament radial i en contacte visual amb el monestir i el micro clima que convertí a la zona en un bon lloc per a viure-hi. Dos-cents seixanta-un anys després, en gran part gràcies a les característiques que acabem d'esmentar i a la versatilitat que dóna tant l'edifici principal com el desert en si en forma d'espai per a la construcció a més de les ermites, es va fer possible un canvi d'ús en el complex. Les noves modes van arribar, i van desembocar en la seva conversió a balneari. Aquest balneari acabaria sent, en uns anys, un referent de les vacances d'estiueig en tota la península, i funcionaria de meravella fins l'esclat de la guerra civil espanyola. Durant la guerra, el conjunt monàstic patiria un tercer canvi d'ús cap a hospital de sang i refugi republicà. Posteriorment, tot i la situació de la post-guerra, tornaria a donar un impuls a la seva història amb la construcció de noves dependències, fets que van fer que el conjunt acabés dirigint-se a un públic més selecte i funcionés fins als anys 70. El pas dels anys, conjuntament amb l'abandonament de l'espai i altres accions deplorables que comentarem més endavant, han fet que el que va ser la seu de tanta història avui en dia sigui només un conjunt de ruïnes que no fan cap honor al que va ser.