La ciutat de Barcelona viu en una renovació constant del seu teixit urbà així com la seva economia es va transformant. Hi ha hagut grans punts d’inflexió al llarg de la seva història que exemplifiquen perfectament aquesta relació, en són bon exemple el Pla Cerdà del 1860, seguit de les annexions l’any 1987 dels pobles dels voltants, el gran flux d’immigrants d’altres parts d’Espanya en la dècada dels anys 50, el Planejament General Metropolità de 1976 i les posteriors Olimpíades del 1992. Tot aquest conjunt d’esdeveniments històrics han anat modelant la ciutat fins a convertir-la en la Barcelona cosmopolita i oberta que tots coneixem avui dia.
Tot gran benefici té un preu, i en el cas de Barcelona aquest preu l’ha pagat el districte de Sant Andreu que ha estat condemnat a un feix d’infraestructures viàries de gran capacitat que el separen del parc fluvial del Besòs i del seu veí a l’altra banda del riu, Santa Coloma de Gramenet. S’ha de dir que aquest preu ja el va pagar el riu Besòs en el seu dia arribant a ser un dels rius més contaminats de tot Europa però gràcies a una restauració per part d’aquesta i dels veïns, va patir una gran millora, tant d’espai verd local com per a la connectivitat d’ambdós territoris.
Agafant aquesta millora de referència, es planteja l’objectiu principal del present treball de millorar la connectivitat i la mobilitat sostenible entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet. Per obtenir aquesta fita, es fa una anàlisi urbanístic de l’actual estat dels dos territoris i de la seva mobilitat així com les existents alternatives per a moure’s. Per a la millor qualitat de l’anàlisi, aquesta deriva a la vegada en avaluar els efectes socials i econòmics que implica la present connectivitat entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet en els propis territoris d’estudi i centre del treball com també en tot l’àmbit territorial del Besòs on es troben ubicats.
El treball comença explicant els antecedents històrics i urbanístics del riu Besòs, el districte de Sant Andreu i el Municipi de Santa Coloma de Gramenet. Continua descrivint les seves actuals característiques socials, urbanístiques i econòmiques. Un cop tot definit, es procedeix a realitzar una diagnosi de la mobilitat existent com també de les seves opcions de connexió. Finalment i per acabar, es fan una sèrie de propostes de millora de la connectivitat.
gmail.com
