Caracterització morfoagronòmica i físico-química d'una col·lecció de varietats tradicionals de tomàquet

Abstract

Germplasm banks are structures that preserve seeds of plant genetic resources are stored with the aim of preserving them from genetic erosion. For germplasm banks to be useful they must have sufficient information about the stored genotypes, a considerable amount of seed and the seed with the ability to germinate must be maintained, which means for practical purposes that it must be renewed periodically. This work has been carried out in the Germplasm Bank of the Miquel Agustí Foundation-Universitat Politècnica de Catalunya (FMA-UPC) specifically with the collection of traditional varieties of fresh market tomato. The aim of the work was to carry out an agromorphological characterization of different varieties and to regenerate the seed. 47 genotypes of 12 different varieties were studied. 15 qualitative descriptors and 9 quantitative descriptors were used for characterization. The results have been analyzed using descriptive statistics and univariate and multivariate analysis with the aim of finding traits that differentiate varieties and to establish correlations between them. The results have allow to expand the passport data of the entries with new information about agromorphological and physic-chemical characters. Significant differences have been identified between all genotypes due to the physicochemical characteristics studied, except for firmness. The study of correlations between physicochemical characters has made it possible to identify related characters, highlighting the positive correlation between weight and number of loci and the negative correlation between firmness and soluble solids. Finally, multivariate analysis has shown how qualitative variables provide better information than the quantitative variables studied to classify varieties into varietal types. The results have made it possible to document the close relationships between the Montserrat and Pera de Girona varieties, as well as the existence of misclassified genotypes in the Germplasm Bank database. This work contributes, on the one hand, to the conservation of the phytogenetic resources of tomato, and, on the other hand, to their documentation.

Los bancos de germoplasma son estructuras donde se almacenan recursos fitogenéticos por tal de conservarlos y evitar su desaparición. Para que los bancos de germoplasma sean útiles, estos han de tener información suficiente sobre los genotipos almacenados, una cantidad de semillas considerable i se ha de mantener la semilla con capacidad de germinar, lo que significa que estas se han de renovar periódicamente. El presente trabajo se ha realizado en el Banco de germoplasma de la Fundación Miquel Agustí-Universidad Politécnica de Catalunya (FMA-UPC), específicamente con la colección de variedades tradicionales de tomate del tipo ensalada. El objetico del trabajo ha estado realizar una caracterización agromorfológica de diferentes variedades i regenerar la semilla. Se ha trabajado con 47 genotipos de 12 variedades diferentes. Para la caracterización se han utilizado 15 descriptores cualitativos i 9 descriptores cuantitativos. Los resultados han sido analizados mediante estadística descriptiva, análisis univariante y multivariante con el objetivo de encontrar caracteres que diferencien las variedades y definir correlaciones entre ellos. Los resultados han permitido ampliar los datos de pasaporte de las entradas con nueva información sobre caracteres agromorfológicos i físico-químicos. Se han identificado diferencias significativas entre todos los genotipos para los caracteres físico-químicos estudiados, a excepción de la firmeza. El estudio de las correlaciones entre los caracteres fisicoquímicos ha permitido identificar caracteres correlacionados, destacando la correlación positiva entre peso y numero de lóculos o la correlación negativa entre firmeza y solidos solubles. Finalmente, el análisis multivariante ha mostrado como las variedades cualitativas aportan más información que las variedades cuantitativas para clasificar las variedades en tipos varietales. Los resultados han permitido documentar las relaciones de proximidad entre las variedades Montserrat y Pera de Girona, así como la existencia de genotipos mal clasificados en la base de datos del Banco de Germoplasma. Este trabajo contribuye, por un lado a la conservación de recursos filogenéticos de tomate, i por otro a su documentación.

Els bancs de germoplasma són estructures on s’emmagatzemen recursos fitogenètics per tal de conservar-los i evitar la seva desaparició. Per a que els bancs de germoplasma siguin útils aquests han de tenir informació suficient sobre els genotips emmagatzemats, una quantitat de llavor considerable i s’ha de mantenir la llavor amb capacitat de germinar, el que significa a efectes pràctics que s’ha de renovar periòdicament. Aquest treball s’ha realitzat en el Banc de germoplasma de la Fundació Miquel Agustí - Universitat Politècnica de Catalunya (FMA-UPC) específicament, i majoritàriament, amb la col·lecció de varietats tradicionals de tomàquet d’amanir. L’objectiu del treball ha estat realitzar una caracterització agromorfològica de diferents varietats i regenerar-ne la llavor. S’ha treballat amb 47 genotips de 12 varietats diferents. Per a la caracterització s’han utilitzat 15 descriptors qualitatius i 9 descriptors quantitatius. Els resultats han estat analitzats mitjançant estadística descriptiva i anàlisi univariant i multivariant amb l’objectiu de trobar caràcters que diferenciïn les varietats i establir correlacions entre ells. Els resultats han permès ampliar les dades de passaport de les entrades amb nova informació sobre caràcters agromorfològics i físico-químics. S’han identificat diferències significatives entre tots els genotips pels caràcters fisicoquímics estudiats, a excepció de la fermesa. L’estudi de correlacions entre els caràcters fisicoquímics ha permès identificar caràcters relacionats, destacant la correlació positiva entre pes i número de lòculs i la correlació negativa entre fermesa i sòlids solubles. Finalment, l’anàlisi multivariant ha mostrat com les variables qualitatives aporten una millor informació que les variables quantitatives estudiades per classificar les entrades en els diferents grups. Els resultats han permès documentar les relacions de similitud entre les varietats Montserrat i Pera de Girona, així com l’existència de genotips mal classificats en la base de dades del Banc de Germoplasma. Aquest treball contribueix, d’una banda a la conservació dels recursos fitogenètics de tomàquet, i d’una altra a la seva documentació.