Hydrourban spatial development model for a resilient inner-city: the example of Gdańsk

Abstract

Las ciudades que muestran signos tanto de crecimiento como de contracción y que, sin embargo, sobreviven, muestran tendencias a ser resistentes. Su proceso de desarrollo puede ser visto como pulsativo. El objetivo del trabajo era demostrar los vínculos entre el desarrollo espacial y el diseño hidrológico de Gdańsk, señalando cómo el diseño espacial de la ciudad estaba determinado por el contexto del agua. Los resultados de los análisis de los distritos centrales permitieron identificar tres etapas de la evolución hidrourbana: 1) Fase de reconstrucción (después de la Segunda Guerra Mundial), que condujo al refuerzo del desarrollo este-oeste del eje del espacio público, 2) Fase de transformación (después de 1989), que enfatizó la nueva dirección norte-sur del desarrollo urbano después de la liberación del sistema de agua del río, y 3) Fase de metamorfosis (iniciada en el siglo XXI), que supone la expansión de la estructura de la ribera, teniendo en cuenta La integración multicapa de los aspectos espaciales y funcionales de la aglomeración con la prevención de inundaciones y la política ecológica. El estudio permite rastrear la relación entre la estructura física y el sistema hidrológico que han llevado al desarrollo de una configuración rica en sistemas hidrourbanos. La destrucción del centro histórico de la ciudad (durante la Segunda Guerra Mundial) y la pérdida posterior de áreas de astilleros, que constituían una parte de la identidad de la ciudad, proporcionaron espacio para un experimento urbano. La investigación demuestra cambios en la percepción del papel del sistema de agua en la estructura urbana, lo que puede considerarse una herramienta valiosa para los planificadores y diseñadores urbanos, que se utilizará para satisfacer las demandas de las ciudades resilientes.

Les ciutats que mostren signes tant de creixement com de contracció i que, no obstant això, sobreviuen, mostren tendències a ser resistents. El seu procés de desenvolupament pot ser vist com pulsatiu. L'objectiu de la recerca era demostrar els vincles entre el desenvolupament espacial i el disseny hidrològic de Gdańsk, assenyalant com el disseny espacial de la ciutat estava determinat pel context de l'aigua. Els resultats de les anàlisis dels districtes centrals van permetre identificar tres etapes de l'evolució hidrourbana: 1) Fase de reconstrucció (després de la Segona Guerra Mundial), que va conduir a el reforç de el desenvolupament est-oest de l'eix de l'espai públic, 2) Fase de transformació (després de 1989), que va emfatitzar la nova direcció nord-sud de el desenvolupament urbà després de l'alliberament de el sistema d'aigua de riu, i 3) Fase de metamorfosi (iniciada al segle XXI), que suposa l'expansió de la estructura de la ribera, tenint en compte la integració multicapa dels aspectes espacials i funcionals de l'aglomeració amb la prevenció d'inundacions i la política ecològica. L'estudi permet rastrejar la relació entre l'estructura física i el sistema hidrològic que han portat a el desenvolupament d'una configuració rica en sistemes hidrourbans. La destrucció de el centre històric de la ciutat (durant la Segona Guerra Mundial) i la pèrdua posterior d'àrees de drassanes, que constituïen una part de la identitat de la ciutat, van proporcionar espai per a un experiment urbà. La investigació demostra canvis en la percepció de el paper de el sistema d'aigua en l'estructura urbana, el que pot considerar-se una eina valuosa per als planificadors i dissenyadors urbans, que s'utilitzarà per a satisfer les demandes de les ciutats resilients.

Cities that show signs of both growth and shrinkage and that nevertheless do survive, show tendencies to be resilient. Their development process can be seen as pulsative. The objective of the paper was to demonstrate the links between spatial development and Gdańsk’s hydrological layout—pointing out how the city spatial layout of was determined by the context of water. The results of analyses central districts made it possible to identify three stages of hydrourban evolution: 1) Reconstruction phase (after WW2)—which led to the reinforcement of the east-west development of axis of public space, 2) Transformation phase (after 1989)—which emphasised the new north-south direction of urban development following the freeing up of the river-water system, and 3) Metamorphosis phase (initiated in 21st century)—which assumes the expansion of the hydrourban structure, while taking into account the multi-layered integration of the spatial and functional aspects of the agglomeration with flood prevention and ecological policy. The study allows tracing the relationship between the physical structure and the hydrological system which have led to the development of a rich hydrourban system configuration. The destruction of historical city centre (during WW2) and the later loss of shipyard areas, which constituted a part of the city's identity, provided space for an urban experiment. The research demonstrates changes in the perception of the role of water system in the urban structure—which can be considered a valuable tool for planners and urban designers, to be used in, meeting demands of resilient cities.