Efecte de l’addició del RAP (Reclaimed Asphalt Pavement) sobre les propietats de las mescles bituminoses reciclades
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/191557
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2020-01
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya
Abstract
L’interès pel material bituminós fressat de paviment d’asfalt, RAP (del anglès “Reclaimed Asphalt Pavement”), en la utilització per la fabricació de mescles bituminoses és creixent pels beneficis ambientals i econòmics que ofereix aquesta tècnica, que busca reutilitzar o recuperar els àrids i betum envellits en paviments antics per tornar a utilitzar-los en mescles noves reciclades.
Certament, quan s’utilitza el material fresat d’un paviment antic i envellit en la fabricació d’una mescla asfàltica reciclada en calent, les propietats del producte obtingut poden diferir de les d’una mescla asfàltica convencional, en especial la rigidesa i la tenacitat.
Degut a això, existeixen certs dubtes sobre les mescles que utilitzen RAP en la seva fabricació, ja que les propietats resultants de cada mescla reciclada varien segons les condicions de fabricació i del material.
El principal objectiu per aconseguir una bona mescla reciclada és aconseguir mobilitzar el betum vell i que es mescli bé amb el nou lligant d’aportació. Els principals factors que podrien afectar al grau de mesclat entre lligants envellits i els verges són: el percentatge de RAP utilitzat en la mescla, la temperatura de mesclat, el temps de mesclat, la temperatura final de la mescla, l’origen i estat del RAP, les seves propietats i l’ús d’additius rejovenidors.
Per tot això, l’objectiu d’aquest treball final de grau es centra en analitzar principalment les propietats de les mescles reciclades en calent segons el seu contingut de RAP, estudiant les seves propietats volumètriques i mecàniques. En segon terme, s’analitzarà l’efecte de les condicions de temperatura de fabricació segons la temperatura dels àrids verges en el procés de mesclat.
L’estudi s’ha dut a terme mitjançant la fabricació de provetes Marshall d’una mescla bituminosa Patró, sense RAP, amb diferents continguts de lligant, per després fabricar varies sèries de provetes Marshall de mescles bituminoses reciclades amb continguts de 20, 30, 40, 50 i 60% de RAP, buscant un 4,5% de betum total entre envellit i verge. D’aquesta manera s’han comparat i contrastat les propietats de la mescla bituminosa reciclada amb la mateixa fabricada sense RAP i així doncs estudiar les similituds o divergències entre ambdues.
4
A part del present treball, per ampliar aquest estudi, s’ha establert una segona etapa d’investigació per un segon treball de fi de grau. És per això que aquest treball va de la mà amb el Treball Final de Grau que realitzarà l’alumne Guillem Gil Tolosa anomenada “Efecte de la temperatura del RAP (Reclaimed Asphalt Pavement) sobre les propietats de las mescles bituminoses reciclades”, que es centra més en la variable de la temperatura del RAP en la fabricació de la mescla.
Queda palès doncs que la tesis que es tracta en aquest treball s’orienta principalment en la variable del percentatge de contingut de RAP (%) que contenen les mescles bituminoses reciclades, amb l’objectiu de trobar similituds de propietats i comportaments entre les mescles reciclades i les mescles convencionals.
Els assaigs de les provetes Marshall s’han dut a terme mitjançant l’assaig Fènix, un mètode pràctic i eficient per caracteritzar el comportament a fissuració de les mescles bituminoses a diferents temperatures, desenvolupat a la UPC.
Al finalitzar aquest estudi, es conclou que les mescles reciclades tenen un comportament més rígid i fràgil que una mescla convencional, quan augmenta el contingut de RAP es perd ductilitat i augmenta notablement la seva resistència a tracció. A més a més, cap mescla reciclada ha resultat tenir un comportament en termes generals proper al de la mescla Patró de 4,5% de lligant. S’ha aproximat que una teòrica mescla amb un 38% de RAP i 4,5% de betum total (envellit + verge), presenta uns resultats en els paràmetres de l’assaig Fènix similars a una teòrica mescla Patró entre 3,3 i 3,5% de betum.
En resum, els resultats obtinguts han mostrat que no s’ha pogut aconseguir refondre la totalitat del betum envellit del RAP amb el lligant verge d’aportació, ja que els resultats han apuntat a una pèrdua de propietats mecàniques en comparació amb la mescla Patró amb 4,5% de lligant.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA D'OBRES PÚBLIQUES (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TFG GUILLEM FERNÁNDEZ CASAS.pdf | 7,963Mb | Visualitza/Obre |