Arquitectura i construcció als edificis de l'Escola Industrial: 1869-1908
Visualitza/Obre
Memòria (18,53Mb) (Accés restringit)
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/191332
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2006-02
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
Us proposem la lectura del treball “Arquitectura i Construcció als edificis de l’Escola Industrial”, que assaja de mostrar la importància d’alguns dels elements arquitectònics que conformen el recinte que avui dia ocupa la Universitat Industrial. Els edificis més antics que trobem al conjunt inicialment formaven part d’una indústria: la fàbrica de teixits de cotó dels germans Batlló. Al segle XIX havia estat una construcció modèlica que a més havia estat bastida per un important mestre de cases de la ciutat, avui quasi bé mític, en Rafael Guastavino i Moreno. Ell consagrà la seva fama en aquest edifici i, anys més tard, quan treballava als Estats Units d’Amèrica encara esmentava la fàbrica entre les seves obres més assenyalades. Nosaltres, alumnes de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, ens hem interessat per la història i la construcció d’aquesta fàbrica i a manca dels plànols originals hem fet un assaig interpretatiu sobre com va ser construïda. Avui, el recinte de l’Escola Industrial ha crescut molt i es fa difícil a un primer cop d’ull endevinar què en resta de l’antiga fàbrica. En una segona mirada ens adonem que encara hi romanen els dos edificis principals: l’edifici de la filatura (avui anomenat edifici del rellotge) i l’edifici dels telers (avui un soterrani de l’aulari de l’escola d’enginyers industrials). Així, des d’un bon començament el treball s’ha dividit en dos grans apartats que analitzen les relacions entre la construcció i l’arquitectura de la Sala de telers i de l’Edifici del Rellotge. En primer lloc, hem estudiat l’element constructiu clau de l’espai de la Sala de telers: la volta. Així s’han mesurat, fotografiat, comparat amb fotografies antigues i dibuixat totes les seves parts més característiques, com els pilars de fosa, els arcs, els tirants, la volta i el seu òcul. S’ha intentat fer una visió des d’allò més general fins al detall particular per explicar la qualitat arquitectònica de la sala. En segon lloc, hem estudiat l’arquitectura i construcció de l’Edifici del Rellotge. L’estudi ha assajat de comprendre les pautes de projectació de les façanes de l’edifici: les seves parts, les seves finestres, les seves faixes i cornises i aquella combinació tant característica de paredat i maó vist. També s’ha estudiat el seu interior: els pilars de fosa i les voltes.
MatèriesHistoric buildings, Eclecticism in architecture, Modernism (Architecture), Textile factories, Escola Industrial de Barcelona, Edificis industrials -- S. XIX-XX, Conjunt del recinte de l'Escola Industrial (Barcelona, Catalunya), Eclecticisme en l'arquitectura -- Catalunya -- Barcelona, Noucentisme (Arquitectura) -- Catalunya -- Barcelona, Fàbriques de teixits -- Catalunya -- Barcelona, Antiga fàbrica Batlló (Barcelona, Catalunya), Guastavino, Rafael, 1842-1908, Conill i Montobbio, Bonaventura, 1876-1946, Rubió i Bellver, Joan, 1871-1952, Nebot i Torrens, Francesc de Paula, 1883-1965, Goday i Casals, Josep, 1881-1936, Planas i Calvet, Lluís, 1879-1954
TitulacióARQUITECTURA TÈCNICA (Pla 2002)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
7-19_Planta de telers.zip | Memòria | 18,53Mb | application/zip | Accés restringit |