Aquest projecte presenta l’estudi del procés constructiu que es va seguir en l’execució del pont metàl·lic de plaça Catalunya (Barcelona), situat en l’encreuament de la línia 1 amb la línia 3 del metro. El fet que sigui una obra realitzada uns 80 anys enrere fa que no sigui gens fàcil documentar-se i fer-ho sobre fonts fiables. Diferents arxius i llibres pertanyents a diverses biblioteques municipals, a biblioteques tècniques, a l’Ajuntament de Barcelona i també als professors de la UPC Joaquim Guerola, Jaume Rosell i Ramon Graus, ens han donat prou informació per realitzar una hipòtesi fonamentada.
El treball ha consistit en, a partir dels documents trobats i els coneixements que hem adquirit en els nostres estudis, establir una successió raonable del procés de construcció individuant les seves fases i fent-ne una interpretació en el dibuix, i tot això ha requerit ampliar la nostra informació sobre els processos, les tècniques i els materials emprats.
Com veurem, aquest pont estava format per sis bigues i dos taulers: un inferior, que aguantava les 450 tonelades del pas del trens i un superior on es recolzava el vestíbul. D’aquestes bigues, les dues del centre on hi havia l’andana eren tipus Vierendeel perquè calia que tan els treballadors com els usuaris del metro, poguessin accedir als trens. Les dues bigues dels extrems eren del tipus “Creu de Sant Andreu”. Finalment, les dues restants eren del tipus Pratt que treballaven molt millor i suportaven un valor molt més alt de “fletxa”.El pont és metàl·lic, però amb tota la informació que hem recollit no podem assegurar si és fet de ferro o és fet d’acer. Ja es feia servir formigó, però es va creure que era més adequat fer aquesta estructura metàl·lica, tenint en compte el pes i la dificultat de posada en obra del formigó respecte qualsevol dels dos metalls.
