Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorMarzá Pérez, Fernando
dc.contributor.authorPrat Jovani, Clara
dc.coverage.spatialeast=2.1749372; north=41.3857195; name=Carrer de les Magdalenes, 2, 08002 Barcelona, Espanya
dc.date.accessioned2020-06-18T12:41:47Z
dc.date.available2020-06-18T12:41:47Z
dc.date.issued2018-05
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/191066
dc.descriptionEl projecte consisteix en rehabilitar un edifici que actualment funciona com a parking per adequar-lo a l’ús residencial. Aquest edifici està situat a la ciutat de Barcelona, al districte de Ciutat Vella a pocs metres de la catedral. Com ja sabem, ens trobem en una situació d’emergència social per la dificultat que exitsteix per als ciudadans d’accedir a un habitante digne. Com passa a moltes grans ciutats, un gran causant d’aquesta situació d’emergència és el turisme que a part de provocar l’encariment de l’habitatge, dificulta el poder fer vida cotidiana en el barri. Concretamet en els últims 10 anys el barri de Ciutat Vella ha perdut 13.000 veïns (100.000 habitants). La proposta del meu projecte de canviar l’ús d’un edifici parking a un edifici d’habitatges preten ser una actuació que a part de proporcionar habitatge assequible també ajudi recuperar el centre històric de la ciutat com a nucli urbà. Aquest edifici, com ja he dit, és un parking. És una construcció del 1972, té una superficie construida de 4000m2 i consta de planta soterrani, planta baixa més sis. Veiem que és un edifici principalment de formigó amb una estructura de pòrtics amb una rampa per accedir a tots les pisos. Façana molt diferent a la façana característica del barri. Edifici singular. Pocs edificis del centre de Barcelona tenen un visió tan frontal. Perquè aquests nous habitatges siguin assequibles per al ciutadà proposo un cohousing. Un cohouisng és un nou model d’edifici residencial on les persones viuen en comunitat, el més important no és l’habitatge privat, sino que aquest cedeix m2 de la seva superficie perquè puguin existir a espais comunitaris en l’edifci on es poden realitzar activitats que ajuden a potenciar les relcions humanes. Per altra banda, es redueixen costos econòmics gràcies a la col·lectivització dels serveis. Per portar a terme aquesta proposta he seguit les següents estratègies d’intervenció: El primer objectiu és el de mantenir al maxim l’edificiació existent. L’únic element que enderrocarè és la rampa, ja que és un element típic d’un parking pero no d’un edifici d’habitatges i ocupa un volum important de l’edifici. Element incompatible amb el nou ús d’edifici d’habitatges. Enderrocaré la rampa i la façana del pati interior. En el forat resultat de l’enderroc hi construeix-ho una nova estructura donant continuitat als forjats existents. El segon objectiu és adequar l’edifici per tal que compleixi les condicions mínimes de salubritat. Al allargar els forjats ens queda un edifici molt ample amb una part central fosca i amb poca ventialació. Per això, proposo uns patis interiors que foradin totes les plantes. També proposo obertures al mur de càrrega per tal de que pugui funcionar com a façana dels habitatges. El tercer objectiu és que l’edifici funcioni com a equipament per el barri per afavorir la vida cotidiana i reforçar el teixit veinal afectat per el turisme com he explica anteriorment. Això ho faig obrint la planta baixa com espai públic, compartint espais amb el barri, com una gran sala polivalent on hi poden haver exposiciones, mercais, conterències, representacions artestiques, teatrals… Reforçada amb una bar-café i un espai de coworking. Per últim, el quart objectiu és reduir el consum enèrgetic de l’edifci gràcies a estratègies bioclimàtiques. Per això col·loquem un hivernacle a la coberta que comunica amb els patis de ventilació generant un espai intermedi al centre de l’edifici que funciona com a coixí tèrmic a l’hivern i patis de ventilació a l’estiu. També aprofitem l’energia solar amb plaques fotovoltàiques també situades a la coberta. A part de l’energia solar es proposa l’aprofitament de les aigües pluvials per al reg dels horts de la coberta. L’estratègia principal del programa és la jerarquització del espais. En el recorregut fins l’habitatge es travessen differens espais concebuts per l’activitat col·lectiva, amb diferents graus de privacitat. La coberta s’aprofita com a gran espai comunitari, on hi ha un taller d’horas urbans, una gran terrassa orientada a sud I el serve de bugaderia amb la zona d’estenedors. Després trenim cinc plantes tipus on hi trobem els habitatges i espais polivalents per a activitats col·lectives de caracter més reduit. La planta baixa, com hem explicar anteriormente s’obra al barri amb els espais places, el bar-cafè, i la sala polivalent de doble alçada.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
dc.subject.lcshDwelling
dc.subject.lcshBuildings -- Repair and reconstruction
dc.titleCoHousing : projecte d'habitatge col·lectiu
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacHabitatges
dc.subject.lemacEdificis -- Remodelació
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès
dc.audience.degreeGRAU EN ARQUITECTURA (Pla 2010)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple