Show simple item record

dc.contributorCanals Casals, Lluc
dc.contributor.authorPerez Barcelo, Rafel Orestes
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció
dc.date.accessioned2020-05-25T08:23:32Z
dc.date.available2020-05-25T08:23:32Z
dc.date.issued2020-02-11
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/188770
dc.description.abstractL'objectiu d'aquest estudi és avaluar la viabilitat econòmica que pot tenir la implantació dels sistemes necessaris en els edificis residencials que permetin tenir la capacitat de donar resposta de la demanda. Aquesta viabilitat econòmica s'estudia des del punt de vista dels residents de l'edifici segons els costs i beneficis de l'anomenada flexibilitat energètica. El model es basa en l'estudi d'un bloc de 4 plantes amb un habitatge de 105 m2 per planta. A més l'edifici disposa de plaques solars de 10,4 kWp i sistemes de calefacció i aire condicionat elèctrics. Així per aquest edifici s'estudien tres casos diferents depenent del tipus de flexibilitat que l'edifici és capaç d'oferir. Per una banda, s'estudia la implementació d'un sistema de mesura dels consums i d'automatització de càrregues posposables (rentaplats i rentadores) i controlables (aparells frigorífics, sistemes de calefacció i aire condicionat). L'objectiu d'aquest sistema és maximitzar l'autoconsum de l'edifici i minimitzar els costs energètics. Per l'altra banda, s'hi estudia l'entrada de l'edifici del cas anterior, ja amb sistemes per maximitzar l'autoconsum, al mercat de balanceig de la xarxa mitjançant l'agregació. És a dir, l'edifici ofereix la seva capacitat de modificar el seu consum a les necessitats de la xarxa obtenint com a contraprestació una remuneració econòmica. Aquesta remuneració s'ha extret d'un hipotètic mercat espanyol basat en models europeus més avançats. A més, aquest cas amb flexibilitat intrínseca i extrínseca, s'ha estudiat amb presència i sense presència de vehicle elèctric. Per tal de poder fer la comparativa dels dos casos anteriors, el tercer cas d'estudi és un cas base que consisteix a fer l'estudi de consum i generació anual de l'edifici sense capacitat de donar resposta de la demanda. Aquest cas també s'ha estudiat amb disponibilitat i sense disponibilitat de vehicle elèctric. Un cop s'han obtingut els costs d'implementació i els beneficis (sigui per estalvi energètic o pels pagaments del mercat, si és el cas), s'ha calculat el VAN (per diferents taxes d'interès i un horitzó de 15 anys), la TIR (amb un horitzó de 15 anys) i el període de retorn. Amb tot, s'ha vist que la viabilitat econòmica de la flexibilitat energètica en edificis residencials es troba molt lligada a la inversió inicial i als pagaments per la flexibilitat. De totes maneres, és remarcable que l'entrada al mercat de balanceig ofereix una major viabilitat mentre que el vehicle elèctric encareix en excés la inversió inicial i resta viabilitat. Per últim, també s'ha realitzat un estudi d'impacte ambiental on s'ha demostrat que la resposta de la demanda permet reduir les emissions de CO2 aproximadament en un 20%.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Energies
dc.subject.lcshDwellings -- Energy consumption
dc.subject.lcshEnergy conservation
dc.titleEstudi sobre la viabilitat de la resposta de la demanda en edificis.
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacHabitatges -- Consum d'energia
dc.subject.lemacEnergia -- Estalvi
dc.identifier.slugETSEIB-240.148993
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2020-02-11T06:22:48Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
dc.audience.degreeGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record