L’espai de relació ha estat un dels grans temes de l’arquitectura al llarg de la història. Amb el pas del temps les formes de relacionar-se dels individus han anat evolucionant, apareixent així noves tipologies d’expressions socials. Actualment, una de les formes que prenen aquestes, en l’esfera pública, són els esdeveniments culturals, manifestacions col·lectives que es multipliquen arreu del món. La latent relació del tema amb l’arquitectura planteja la possibilitat que el dibuix, eina inherent a la disciplina, sigui un instrument vàlid per a l’anàlisi de la forma en els esdeveniments. Amb l’objectiu de donar resposta a la qüestió es planteja la hipòtesi que el fet de traspassar la informació del llenguatge escrit al gràfic permetrà revelar en els esdeveniments trets característics propis de l’arquitectura. Per tal de realitzar la investigació es prenen mostres representatives a partir de les quals es pugui ampliar el resultat a la totalitat de tipologies d’esdeveniments culturals. Aquestes es documenten textualment de forma descriptiva i, posteriorment, es codifica gràficament la informació recollida. Finalment, aplicant el procés de forma inversa es recullen per a l’anàlisi les dades contingudes en la representació gràfica de cada un dels casos. El resultat final d’aquest procés permet advertir que la codificació gràfica posa de manifest informació amb relació a àrees, límits, punts de referència i circulacions assolint així l’objectiu inicial i afirmant que és una eina vàlida per a l’anàlisi de la forma en els esdeveniments. S’ha detectat, per altra banda, que permet extreure informació quant a materialitat i sistemes, paràmetres també de naturalesa arquitectònica.The relation space has been one of the great themes of architecture throughout history. Over time, the ways in which individuals relate have evolved, and new types of social expressions have appeared. Currently, one of the forms these take, in the public sphere, are cultural events, collective manifestations that are multiplying around the world. The latent relationship between the subject and architecture presents the possibility that the drawing, tool inherent to the discipline, is a valid instrument for the analysis of the form in events. In order to answer the question, the hypothesis raised is that the fact of transferring the information from the written language to the graphic will reveal in the events architectural characteristics. In order to carry out the research, representative samples are taken allowing the result to be extended to all types of cultural events. These are documented textually in a descriptive way and then the information collected is graphically coded. Finally, applying the process in reverse, the data contained in the graphical representation of each case is collected for analysis. The final result of this process notes that the graphical codification reveals information in relation to areas, limits, reference points and circulations thus achieving the initial objective and asserting it as a valid tool for the analysis of the form in the events. It has been detected, on the other hand, that it allows to extract information regarding materiality and systems, parameters also of an architectural nature.