Mostra el registre d'ítem simple
Evolució de les distribucions interiors als edificis de l'Eixample
dc.contributor | Figueras Quesada, Blanca |
dc.contributor.author | Amat Tauler, Mercè |
dc.contributor.other | Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya |
dc.coverage.spatial | east=2.164118900524894; north=41.39273085588803; name=Passeig de Gràcia, 54, 08007 Barcelona, Espanya |
dc.date.accessioned | 2020-05-20T12:33:24Z |
dc.date.issued | 2008-07 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2117/188278 |
dc.description.abstract | El treball que aquí comença és un estudi i anàlisi de 14 projectes d’edificis d’habitatges en xamfrà a l’Eixample de Barcelona. Poc abans d’haver d’escollir el tema per realitzar el meu treball de fi de carrera vaig assistir a una classe de Xavier Monteys en que explicava les problemàtiques de les cantonades en els edificis. Tot i que la classe parlava de moltes altres coses, va parlar de la problemàtica de construir en el xamfrà de l’Eixample, i això hem va encuriosir especialment. Construir en xamfrà comporta unes problemàtiques particulars i com que existeixen molt poques ciutats que tinguin aquesta ordenació urbanística no hi ha gaires estudis sobre el tema. Dins de la rígida malla ortogonal de l’Eixample Cerdà, el xamfrà va sorgir com a solució de les interseccions dels carrers per augmentar la perspectiva visual en alguns punts i principalment per permetre el gir de futurs transports públics. L’avantatge més important és que el xamfrà no estableix diferencia entre els dos laterals, com succeeix en les cantonades a 90 graus on si que es genera una jerarquia entre les dues façanes. No obstant el xamfrà no resolt els problemes interns de la cantonada. Amb la distribució de les parcel·les perpendiculars als carrers, el xamfrà queda com una parcel·la residual que no s’adapta al tipus d'edificació generalitzat a la resta de la mansana. En la majoria dels casos el xamfrà te només una façana, totalment al contrari que la resta d’edificis de l’Eixample, ja que la façana posterior, si existeix, té unes dimensions molt més reduïdes en comparació a la façana de carrer. La longitud del xamfrà coincideix més o menys amb l’amplada dels carrers formant-se en les cruïlles una plaça ortogonal de 20 m de costat on els xamfrans estan orientats als quatre punts cardinals. El xamfrà és la part més delicada de la mansana que, a més de les dificultats mencionades, és la part mes visible de l’edifici. La plaça que es forma a cada cruïlla permet veure l’edifici frontalment a una distancia de 48 metres mentre que a la resta de carrers la visió frontal és de només 20 metres. Per tant és important parlar d’aquesta tipologia d’edificis ja que són el clar exemple de com una ordenació urbanística determinada afecta a l’exercici de projectar edificis. És ben cert que molts plans urbanístics presenten tipologies concretes d’habitatges. Però després de 150 anys de construcció a la nostra cuitat el panorama a canviat molt i les tipologies que Cerdà pogués presentar en el seu temps ja no satisfan les necessitats actuals. Cal dir que en aquest treball només parlarem d’edificis d’habitatges. A L’Eixample de Barcelona trobem molts edificis corporatius d’empreses en xamfrà, fabriques o altres tipologies d’edificis que també se'n podria derivar un estudi, però en el cas que avui ens trobem, he limitat el meu treball als habitatges ja que és la tipologia on és posen de manifest moltes més problemàtiques . Està demostrat que l’ésser humà, totalment influenciat per la nostra cultura arquitectònica, responem molt millor a les formes ortogonals que a qualsevol altre tipus de geometria. La nostra reacció davant de parets tortes, no alineades i irregulars sol ser de rebuig, encara que només sigui inconscientment. Es per això que és tant difícil construir en xamfrà amb èxit ja que és pràcticament impossible construir un edifici totalment ortogonal dins el xamfrà convencional. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Composició arquitectònica |
dc.subject.lcsh | Historic preservation |
dc.subject.lcsh | Room layout (Dwellings) |
dc.title | Evolució de les distribucions interiors als edificis de l'Eixample |
dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
dc.subject.lemac | Patrimoni històric -- Protecció -- Catalunya -- Barcelona |
dc.subject.lemac | Eixample (Barcelona, Catalunya) -- Edificis, estructures, etc. |
dc.subject.lemac | Distribució d'espais (Habitatges) |
dc.rights.access | Restricted access - author's decision |
dc.date.lift | 10000-01-01 |
dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
dc.audience.mediator | Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona |
dc.audience.degree | ARQUITECTURA TÈCNICA (Pla 2002) |
Fitxers d'aquest items
Aquest ítem apareix a les col·leccions següents
-
Arquitectura Tècnica (Pla 2002) [1.701]