Un dels objectius principals per als òptics-optometristes es poder, com a professionals de la visió, oferir un element sanitari, com son los ulleres, les lents de contacte o la teràpia visual, adequat a cada pacient per poder solucionar el seu problema visual. L’actual model sanitari, basat en la relació interprofessional entre un o més sectors de la sanitat, permet i en part obliga al òptic-optometrista a no sols basar la visita dels seus pacients a un novell de compensació d’una deficiència visual, sinó a resoldre u orientar sobre aquestes deficiències quan la causa no es simplement refractiva.
En aquest treball ens centrarem en aquelles situacions on con una compensació del dèficit visual no resol el problema del pacient i es necessari passar a una sego fase on el òptic-optometrista realitza una sèrie de proves complementaries de salt visual per trobar el problema.
Primer veurem un petita explicació de les diferents probes complementaries, on ens centrarem en la retinografía i la tomografia de coherència òptica, amb una explicació de l’ús cadascuna de elles.
Seguidament es presenta una sèrie de casos reals que versen sobre distintes condicions visuals de pacients que assisteixen a consulta, normalment amb baixa simptomatologia, en els que no ha sigut possible solucionar el seu problema visual mitjançant la prescripció de les ulleres sinó que en cadascun dels casos el professional de la visió ha necessitat de l’ajuda de les proves complementaries per poder avaluar el segment posterior de l’ull, amb tal d’oferir un diagnòstic més acotat y poder actuar en conseqüència. En cada cas hi ha un breu explicació de la patologia trobada.
Finalment trobarem una conclusió sobre la experiència obtinguda en aquest treball.
gmail.com
