Actualment, el glaucoma és la neuropatia òptica més comú en tot el món. D’altre banda, encara es desconeixen alguns aspectes sobre aquesta malaltia i el seu tractament.
El glaucoma deteriora les cèl·lules ganglionars, de tal forma que deixen de ser funcionals, conseqüentment, el camp visual dels pacients que ho pateixen es veu afectat de forma permanent, produint ceguera perifèrica irreversible que en casos avançats pot arribar a ser total. Tot hi així, gràcies als avenços tecnològics, cada vegada existeixen més formes de diagnosticar el glaucoma i de valorar la seva progressió.
Un dels objectius d’aquest treball és conèixer que és el glaucoma, quins són els factors de risc i quins tipus de glaucoma es coneixen. Un altre dels objectius principals és conèixer i avaluar les diferents proves de salut visual més rellevants en el diagnòstic, estudi i seguiment del glaucoma. Es parla sobre la tonometria, la paquimetria ultrasònica, la gonioscopia, la retinografia, la campimetria computeritzada i la tomografia de coherència òptica. De totes aquestes, s’explica en què consten, com es realitza l’examen i com s’interpreten les dades obtingudes.
Per últim, s’exposen quatre casos clínics amb diferents tarannàs on es pot veure l’aplicació de les proves de salut visual en pacients reals que pateixen glaucoma. En tots els casos, inicialment s’explica la historia clínica del pacient, y darrerament, es presenten alguns resultats de les proves que se’ls han realitzat durant la malaltia. En aquest últim apartat, es pot veure de forma pràctica quines son les proves complementaries mes adients en cada cas i el criteri que s’utilitza per decidir el diagnòstic i el seguiment.
hotmail.com
